Estem a punt de superar el match ball electoral que conclourà el diumenge que ve. Totes les enquestes donen per guanyadors als que ho van resultar ser el 28A, però el caràcter local dels comicis pot portar algunes sorpreses, donat el personalisme que desprenen. També seran un barómetro per mesurar l'esperit europeu d’ Espanya davant la proliferació d'ofertes crítiques amb la construcció comunitària, tant a dreta com a esquerra.

A les generals, un Sánchez gastador i destrellatat s’ha dut mes vots dels prevists gracies a amussarnos a Vox i tindre les televisions i molts medis de comunicació fen-li d’altaveu. Però, es això lo q ha volgut Espanya? No está clar, perque els vots no valen tots el mateix per la injusticia de sumar mes diputats en menys vots, segons el lloc, fruit del sistema electoral.

Esta és una asignatura pendent del nostre sistema constitucional, revisar el repart de vots i adaptar-ho a atres regles mes justes i distributives per a que tots tinguen les mateixes oportunitats i s'eliminen les discriminacions electorals.

Tenim un Partit Popular tocat i aixina i tot encara ha aguantat el tipo. Lo mateix li va pasar al PSOE en el seu moment i ara pareix que va alçant el cap. Un Citadans que va jugant a ser de centre esquerra, en ganes de aclarirse amb els populars. I els dos extrems de Juntes Podem i VOX, cadascú a una banda del paràmetre politic, donant una miqueta de por, especialment si Podem posa en marxa els seus plantejaments que ens portaran a la ruïna més absoluta.

I en tot açò, ve ara el segon round per acabar d’aclarir-se. L’ àmbit local donarà joc a forces perifèriques que tenen una gran presència al nostre territori. Com Compromís que aspira a la creació d'una nació impossible a partir de la unitat lingüística del català.

És el triomf de la democràcia¡. Eleccions periòdiques que concreten els sentiments dels ciutadans encara que difereixen de l’imatge que podem portar al cap i al cor.

M’agradaría que l’asentament de la democracia fora permanent i no es donarem trencaments de ningú tipus, però per aixó fa falta que els partits politics i els seus liders seu prenguen en serio i no caiguen mai en la temptació de voler trencar la baralla o seduir els espanyols amb promeses utopiques.

La practicitat del vot local ens donarà un bany de realisme. No només perquè anem a votar candidatures que ens són properes sinó perquè l'amor a lo nostre ens portarà a apostar pel segur, que es apostar per les polítiques de proximitat que ens facen els proxims quatre anys més portables.