Narrar en un sol llibre la història de tot el món no és una ambició recent. El 1427, algú, desde València, ja ho intentava. No era el primer, ni seria l'últim. Però, en qualsevol cas, la seua obra que quedar inèdita i es conserva, encara, manuscrita, a la Biblioteca Nacional de Madrid -i un fragment en un altre manuscrit, de l'Arxiu de la Catedral de València, com sabem ara, gràcies a Jacob Mompó Navarro, que aquest dia mateix, llegirà la seua tesi doctoral -que he tingut el plaer de dirigir- sobre aquella obra que és coneguda, des que els erudits Pere Bohigas i per Miquel Coll i Alentorn parlaren d'ella, com Crònica universal de 1427. El treball de Mompó, a més, ens ha permés conéixer amb detall com el text conté fragments de diferents autors coneguts i algunes narracions de caràcter llegendari, narra també els orígens de Catalunya i d'Aragó, la consquesta de València i tot el que es va esdevenir després , fins al temps d'Alfons el Magnànim, i abans -des de l'origen del món.
En efecte, el manuscrit narra la història des de la creació i presenta moltes parts on no és original; però, ens permet fer-nos una idea molt clara de quins eren els esdeveniments que un home de principis del XV considerava "importants", quan havia de resumir-los d'altres compendis. I, una altra cosa més «interessant»: permet veure, també, quines coses del seu temps pensava que eren dignes de passar a formar part de la història «universal». No arriba, però, a assolir la freqüència que ens permetria parlar d'un "dietari", però la idea hi està, com es pot veure a la darrera notícia que s'hi conté: «en l'any MCCCCXXVII lo riu de València, Guadaluviar, vench molt gran e molt fort...». Això, en el mateix nivell que el naixement de Crist, per exemple...
El recorregut per aquest paper del segle XV ens deixa veure com aquesta mena de compilacions o històries universals s'iniciaven amb la creació del món (o qualsevol altre moment que l'autor o el copista consideraven destacat), repassaven la història bíblica, cristianitzaven els historiadors clàssics grecs i romans i continuaven amb els textos de les cròniques generals més coneguts, fins arribar a la història nacional, en la qual es permetien tot tipus d'afegits -com ara llegendes, etc.-, per acabar amb esdeveniments particulars i localistes.
Ara, gràcies a l'esforç de Jacob Mompó, aquell text anònim escrit molt probablement a València i oblidat, començarà una nova vida i, més encara, quan s'edite i estiga a l'abast de tothom.
