Per fi han passat

Ximo Puig, Mònica Oltra i Rubén Martínez es deuen ficar a treballar perquè ja ha passat més d’un mes de les eleccions autonòmiques i, per tant, ja és el moment de començar a ficar-se en marxa per a constituir el nou Consell i fer els nomenaments del segon i tercer nivell de l’administració autonòmica.

Continue sense entendre perquè s’ha deixar passar aquest mes de paralització política del govern del Botànic. Teòricament quan s’avancen les eleccions autonòmiques ja se sap que hi hauria aquest mes de «reflexió» però considere que és podria haver avançat més del que s’ha fet.

Però en la política sempre hi ha coses que no s’acaben d’entendre si no ho fem en clau partidista. I, per això crec que ara, quan comence el ball de noms per ocupar els diferents esglaons de l’administació, alguns ens sorprendràn perquè no sempre és busquen els millors perfils. De vegades o fins i tot en massa ocasions, eixos nomenaments són conseqüència de deutes pendents o de favors dins dels propis partits. I com deia un antic company, «t’acabes creient que eres el millor o la millor, quan en realitat, només eres part de l’engranatge que altres dissenyen i llueixen la teua feina». I tristament, tenia raó.

Fer política deuria ser un exercici de dignitat i no una carrera per veure qui mana més en cada moment. Un exercici de saber que s’està al servei de la ciutadania i, per tant saber que hi ha temps per a aprendre però també per a saber anar-se’n quan ja no sap o se pot aportar més. Fer política no deuria ser una carrera plena de cops de colze per a apartar a una altra persona. No deuria ser una carrera cap a la recerca de privilegis oblidant el que realment és important: el servei públic més enllà dels interessos partidistes.

Ara comença una nova etapa de nomenaments i de cara noves d’homes i dones que, se suposa, apleguen amb il·lusió per a treballar per a la ciutadania. Sabem que els dos o tres partits hauran de negociar noms per a cadascun dels departaments del Govern Valencià. I que entre eixes persones en hi haurà noms dels dos o tres partits i, es possible que algun nom de persones independents que aporten els seus talens i sabers per tal d’aportar un cop de mà al nou executiu valencià.

Espere i desitge que el nou equip de govern estiga a l’alçada de les nostres necessitats ciutadanes i que una de les seues senyes d’indentitat siga la dignitat en la gestió dels nostres recursos. I quan parle de recursos no em referisc sols als econòmics, també parle dels culturals, reputacionals, etc.

I lo que també espere és que les guerres soterrades tant dins dels partits, com entre ells no ens esquitxe al conjunt de la ciutadania retardant una gestió ja de per sí lenta i en massa ocasions molt farragosa. L’agilitat seria, també una molt bona senyal d’identitat del govern que ara s’ha de ficar en marxa.

Molts ànims al nou equip de govern i a totes les persones que els acompanyen en aquest viatge que, esperen, siga de quatre anys.