Una gran onada avança per tota Europa; una gran onada verda que es reforça a molts països i creix a l’Europarlament. Una onada que també es manifesta en les mobilitzacions de joves (i no tant) a tots els països del món. La preocupació per la insostenibilitat de la nostra societat i la nostra economia, i pel perillós avanç del canvi climàtic, creix a tot el Planeta. Eixa preocupació i les corresponents mobilitzacions també arriben al nostre territori, però no s’expressen en forma de vots verds. Per què?
En realitat l’espai polític verd existeix des de fa anys al País Valencià, des que en 1985 es va crear el partit Els Verds per part de José Merlo i un grup de companys. Fa temps que aquest partit i els seus successors van arribar a diferents ajuntaments valencians (pocs encara) i fins i tot a ocupar alcaldies, com la de Villena i posteriorment algunes altres. Al 2003 va arribar el primer diputat verd a les Corts Valencianes, justament la persona que signa aquest article. I ara mateix tenim un regidor molt destacat, Giuseppe Grezzi, a l’ajuntament del cap i casal, i hem gestionat molt dignament la significativa Conselleria encarregada del Medi Ambient... Però tot açò sembla que no es veu.
El principal partit verd valencià, hereu directe del que va fundar J. Merlo (qui segueix actiu en aquest partit) forma part de Compromís i malgrat que ha anat creixent i arrelant a les nostres comarques, no es veu. I aquest partit verd és qui ha ajudat a consolidar l’únic partit verd estatal, Equo, del qual els socis valencians són una peça clau. Equo ha arribat a tindre diputats al Congrés i al Parlament Europeu i forma part del Partit Verd europeu. Per què no es veu res d’açò? En un moment en que tots els partits (exceptuant Vox, detall que agraïm) es reivindiquen com a preocupats pels problemes mediambientals; des del PSOE a Ciutadans i per suposat Podem... sorprèn que Compromís, coalició que té als Verds com un dels seus tres puntals i un dels fundadors més entusiastes, no mostra amb més energia la seua bandera verda. Sorprèn més encara quan hi ha dos àmbits territorials on Compromís manifesta limitacions (com també altres forces d’esquerra, cal dir) com són les comarques més despoblades de l’interior, especialment de Castelló i València, i les comarques del Sud d’Alacant.
A les comarques rurals encara té Compromís poc d’arrelament, encara que ja comencen a sorgir esperançadores candidatures en molts menuts pobles d’interior, comptant amb independents, i amb un marcat perfil ecologista. Just en aquestes comarques, despoblades, empobrides i injustament marginades, les alternatives verdes són les que poden bastir objectivament les millors expectatives de futur: l’agricultura ecològica, la preservació i millora del medi ambient i un turisme rural fonamentat en el patrimoni natural i cultural són les principals vies de futur; les principals oportunitats econòmiques i socials, que els Verds promouen. Que molts ciutadans d’aquestes comarques encara no siguen conscients d’açò és un repte que només es podrà superar si clarament les opcions verdes es manifesten explícitament en aquest món rural.
Al Sud d’Alacant, per motius ben diferents, Compromís té dificultats per connectar de manera important en una zona castellanoparlant i on fins i tot hi ha dificultats per a que molta població s’identifique com a valencianista. Tanmateix en aquestes comarques és on més força han tingut algunes opcions verdes des de fa anys, des de Villena o Altea a Orihuela o Torrevieja, i en molts altres municipis mitjans i grans on s’han manifestat simpaties per l’espai verd, les quals es debiliten si s’amaguen sota altres distintius polítics. Cosa aquesta que no és aliena al fet d’existir una bona proporció de població provinent de diferents països europeus. Compromís ha de fer eixir als seus Verds de l’armari en que de vegades semblen tancats i ha de mostrar clarament que eixe component verd és un dels principals elements conformadors de la coalició, i no un afegit anecdòtic, com alguns pretenen. És ara, quan l’espai d’esquerres es troba amb una forta competència, i quan l’espai valencianista troba resistència per al creixement en determinats territoris, i quan a tot el món les preocupacions ecologistes van en augment, quan cal mostrar a plena llum la bandera verda de Compromís. Al País Valencià l’espai verd existeix i és potent,... no l’amaguem. Mostrem-lo al carrer: ja està ací i té tot el futur que no tenen altres.
