06 de junio de 2019
06.06.2019

Els premis Rei Jaime I

06.06.2019 | 10:32
Els premis Rei Jaime I

Com sabem ja s'han donat el preis Rei Jaume I i han recaigut sobre quatre homes i dos dones. No fa massa temps ja vaig escriure sobre la poca presència que les dones com a guardonades a aquest prestigiós premi. Però hui vull parlar del jurat que ha d'atorgar el premis. Un jurat de dènou persones, totes elles amb un Premi Nobel baix del braç. Però almenys enguany (altres anys no m'he fixat) va i resulta que aquestes dènou persones són totes elles homes. No hi ha ni una sola dona al jurat. I entre les persones nominades només hi ha quaranta-quatre dones d'entre les dos-cents díhuit persones nominades.

I jo em pregunte, per què hi ha tanta reticència a valorar el treball de les dones a l'àmbit acadèmic de totes les categories que van a premiar-se?. Algú m'ho haurà d'explicar, perquè no ho entenc.

A les universitats ja hi ha més dones estudiant que homes. Les àrees de coneixement que es premien són sis: Investigació bàsica, economia, investigació mèdica, protecció del medi ambient, noves tecnologies i emprenedor. Tal com diu a l'inici del web de la Fundació Premis Rei Jaume I «La Fundación Premios Rei Jaume I convoca estos premios que serán concedidos a aquella persona física cuya labor haya sido altamente significativa». Bé, doncs que algú m'explique l'absència o mancança de noms de dones a qualsevol de les categories.

I, si ja al jurat són tot homes, molt sabuts tots, que ningú ho dubta, algun d'aquests homes sabuts reclamarà una major presència de dones als premis, quan estan desaparegudes de l'espai simbòlic? De veritat pensen des de la Fundació que dóna els premis que alguna gent ens creiem que no hi ha dones perfectament capacitades que poden ser guardonades a totes les categories dels premis?

L'androcentrisme ho traspassa tot i està present a totes les àrees no sols d'aquests premis, està per tot arreu i ho impregna tot. I ho fa de moltes maneres i aquests tipus de reconeixement ho fa en forma de l'anomenat «sostre de vidre» que són el conjunt de barreres invisibles que trobem les dones per a ascendir en les nostres carreres professionals. I, si no podem ascendir, encara ens fem més invisibles a l'hora de ser proposades per a qualsevol guardó.

Si a això li sumem la falta de representació de les dones al jurat, com a forma de reivindicar el talent de la resta de dones investigadores, ens donarà com a resultat que l'absència de dones premiades continuarà sent una característica d'aquests premis, i que el patriarcat continuarà fent palés el seu estatus a aquest tipus de convocatòries de premis.

Hem de recordar que les dones som la meitat de la població i que, per tant, devem estar representades també a les nominacions als premis. Es tracta de justícia social, perquè no demanem impossibles. Sols que es reconeguen les nostres tasques, els nostres talents i els nostres sabers, de la mateixa manera que es fa amb els homes. Esperem que, de cara a anys vinents, de la mateixa manera que es reclama major inversió per a investigacions i així poder avançar científicament, també es potencie un avanç en la igualtat representativa i de reconeixements entre dones i homes de la ciència.

Perquè dones científiques d'haver-ne n'hi ha.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook