Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

lluis Mesa

Opinió

Lluís Mesa

El tabú de la ele geminada

El meu primer curs de valencià de l'any 1976 em va llevar hores de pati. Però m'ajudà a fer descobriments de lletres com el de la ela geminada. No coneixia, al principi, que esta lletra composta estava separada per un punt volat i no per un punt. Tanmateix, sabia que m'agradava trobar-la en la paraula col·laboració. Tot el que siga ajudar i compartir sempre m'ha semblat bo. Amb el temps, vaig ser conscient que eixa sàvia solució ortogràfica es va incorporar per a evitar que la duplicació de dos eles no es confonguera amb la pronúncia de la ele doble. Aleshores no em podia imaginar que, en el futur, seria un element de separació entre el corrent lingüístic secessionista i l'acadèmic.

Si pense en ella, em venen a la memòria els anys 90. Llavors assistia a reunions clandestines realitzades per a avançar en la convergència dels corrents ortogràfics del valencià. Allí es va comprovar com era de fàcil compartir aspectes lèxics o d'un altre tipus. De fet, la majoria d'aquells acords formen part de la documentació oficial de l'AVL. Però cal dir que sorgiren dos grans signes de discòrdia: la tz i la ele geminada. No hi havia manera d'avançar, i en eixa situació continuem. És a dir, un element ortogràfic, que no essencial, va separar els sectors lingüístics valencians. La ele geminada, doncs, fou i és un tabú lingüístic.

No és moment per a esmentar arguments a favor i en contra d'eixa lletra composta. Entre altres coses, perquè la institució oficial normativa, l'AVL, ens la definix ben bé. Però sí que toca raonar al voltant de l'existència dels temes tabús. Eixos que en una societat democràtica no haurien d'existir. No hi podem viure amb prohibicions radicalitzades. Per esmentar-ne alguns exemples, tenim la campanya antiavortista «Hazte oir». Des d'un autobús s'opina sense respectar i s'acusa de nazis als qui no pensen de la mateixa manera. També està el tan repetit tema del conflicte independentista català. Si una persona defén que el problema té un vessant polític, que algun dia caldrà assumir des del diàleg, és acusada d'independentista, antiespanyola i de molts qualificatius més. El fet de parlar de l'independentisme es considera tabú però en una democràcia no potser mai tabú dialogar de res de forma respectuosa.

En definitiva, és bo, des del respecte, divergir i exposar diferents parers de llengua o de qualsevol altre tema. No podem censurar el que no compartim. Tots i totes tenim dret a ser escoltats i obligació d'escoltar. Deixem que els tabús, també els lingüístics, abandonen la nostra existència perquè mai no ens faran bé.

Compartir el artículo

stats