La ronda de consultes amb Felip VI ha sigut un ritornello de l’anterior. El Rei rep el líder de torn amb condescendència. Escena de vassallatge medieval seguint la divisa «Més que el que més» (ociós posar nom a la majúscula i minúscula). El títol de pilota major del Regne és per a Santiago Abascal, que després de cantar el Venite Adoremus qualifica d’«anomalia democràtica» que un senyor a qui no ha votat ningú «es veja forçat» a rebre els representants de dos milions d’independentistes. Tu trobes? Només se’n surt del guió Laura Borràs que retrau al Borbó el discurs del 3-O, fidel al lema dels cavallers medievals «Lo rei no em fa, sóc ciutadà». I el Rei?, preguntaran vostès. Mooolt preocupat! Per l’atur? Per la inseguretat ciutadana? Per les pensions? No, home, no. Per una bandera mal hissada en la desfilada militar.
Joan Baldoví posa el finançament autonòmic -que castiga especialment el País Valencià- com a condició per investir president Pedro Sánchez. Si la notícia ha passat desapercebuda és perquè el dèficit fiscal, lluny d’una grip passatgera, s’ha convertit en un mal endèmic que genera indiferència, i quan aquesta s’instal·la en la societat acaba anestesiant-la. Som, a més, un país que té fama de «muelle», pagat de si mateix perquè els diferents governs de l’Estat reconeixen el problema i ofereixen esperances. Què dic pagat! Pagadíssim de ser tractat com la colònia d’un poder prometedor més que complidor que aplica el principi colonial «Atiéndase y olvídese». Res ho ratifica millor que el «porompompero» de Thous amb el servil «ofrenar noves glòries».
Pose cara innocent de vidriola del Domund i pregunte: de què serveix consultar al Rei si Pedro Sánchez ha dit que «o governa el PSOE o governa el PSOE»? Diran que la disjuntiva inquieta perquè indica estar disposat a qualsevol cosa per governar. Però les urnes ho han dit ben clar. Així que el Borbó ha fet el que sempre fa en la roda de consultes: NO RES. I ha dit el que sempre diu: NO RES. Per tot això li paguem.
