Demà dimecres, dia de sant Onofre, príncep de l'antic Egipte esdevingut eremita i faedor de miracles, patró de l'Alcúdia de Crespins, de Quart de Poblet i d'Algemesí, el meu poble, es presentarà la catorzena campanya de la Fundació Bromera «Llegir en valencià, monuments emblemàtics».
Un monument és una «obra d'escultura o d'arquitectura erigida per a commemorar una persona o un fet. Alçar un monument en memòria de l'heroi», però també un «edifici notable per motius històrics o artístics. Visitar els monuments d'una ciutat». El monument té per missió perpetuar la memòria tant de la persona a qui es dedica o del fet que es commemora com de si mateix; ja que molt sovint oblidem l'encàrrec original per centrar-nos en la bellesa del continent. Qui recorda el duc de Calàbria quan visita sant Miquel dels Reis? La capacitat de transcendir és segurament la que atorga al monument l'adjectiu d'emblemàtic: esdevindre símbol, distintiu, divisa.
Durant sis setmanes dels mesos de juny i juliol, amb el periòdic que té vosté entre mans, li arribarà una narració inspirada en un espai vinculat a la memòria col·lectiva del poble valencià: dels primers pobladors de les nostres terres a la Cova Negra de Xàtiva, els aplaudiments que encara s'amaguen al teatre Romà de Sagunt i la tomba d'una reina convertida en presó, als campanars que han marcat les hores de València i Castelló. Vaig aprendre a l'escola la història del meu país però mai no em parlaren de la cova del Parpalló, ni d'on estaven soterrats altres monarques que no foren Àustria o Borbó i escriguí a la italiana (Borgia) el cognom dels papes Borja, nascuts a Canals.
M'agrada molt la campanya. En un país on es publica moltíssim i es llig massa poc, apostar per textos suggeridors, ben maquetats i il·lustrats és pensar en els lectors abans de tot. Concitar l'adhesió de tantes entitats no és faena fàcil però és imprescindible si vols arribar a tota la societat i que el valencià siga la llengua amb què (re)descobrim el nostre país és una oportunitat per a molts lectors de més de cinquanta anys que no hem tingut la sort d'haver aprés la nostra llengua a l'escola.
Un monument és, en un sentit figurat, una «obra científica, artística o literària, memorable pel seu mèrit excepcional». Llegir en valencià va pel camí de convertir-se en una campanya monumental.
Potser el més emblemàtic siga precisament la xifra: arribar al catorze.
