Podem és un partit polític d´àmbit estatal, centralista i d´estructura vertical (primer error estratègic, en contra dels seus principis horitzontals). Des de Madrid, el quintet de la Complutense, va llançar la marca i la va implantar en les províncies i grans ciutats. Després de l´èxit electoral de les europees de 2014, Podem va eixamplar la base ciutadana, en captar milers de persones que assistien a les assemblees dels cercles de poble i de barri, on s´albirava una gran il·lusió de cara a les eleccions municipals i autonòmiques de 2015, al menys al País Valencià.

El segon gran error va estar que els estrategues de Madrid decidiren que a les eleccions municipals els militants i simpatitzants del partit no podien presentarse amb les sigles «Podem», el que provocà grans maldecaps a nivell de ciutats grans i mitjanes, i la desmobilització absoluta a nivell dels pobles, perdent-se l´oportunitat d'una implantació ampla a tots el nivells, tot a compte de que els nostres líders arribaren immaculats a les eleccions generals del 2016. L'error estratègic consisteix en que, podent haver guanyat la batalla municipal, i millorar els resultats autonòmics, els nostres generals (Iglesias i Errejón, entre altres) van ordenar parar l'exèrcit ciutadà i deixar passar una victòria. Perdonar victòries pròpies és una pèrdua d'oportunitat irrecuperable.

El resultat a les eleccions autonòmiques fou relativament acceptable, però els pactes per a formació de govern posaren de manifests un altre error estratègic consistent en no voler entrar en el Consell de la Generalitat Valenciana, per protegir, altra vegada, la puresa de Podem de cara a les eleccions generals.

Una estratègia encertada hauria estat que Podem hagués pactat amb Compromís la Presidència de Mònica Oltra, una vicepresidència de Puig i alguna conselleria per a Podem. Altres haurien estat les polítiques executades en la legislatura, i altra la situació actual.

L'errada anterior portà a la següent, els anomenats «Pactes del Botànic, I i II». Aquests pactes han estat impossibles d´avaluar perquè no es determinaven, en general, els objectius a assolir, ni els indicadors que permeteren quantificar-los. El pacte va convertir Podem en una mena d´ostatge de PSOE i Compromís, en tant que s´obligava a l´anomenada «lleialtat institucional», que és un eufemisme per a dir «tindre la boca tancada», i no poder criticar un munt de coses «pactades», que no s´han executat, en favor de la gent, en general, perquè el Consell les ha interpretat a la seva manera, a la baixa. I així la passada legislatura ha estat per a Podem PV una travessia del desert amb pocs resultats i, a més, les millors propostes de Podem se les han atribuït PSOE i Compromís.

A banda de la mala estratègia descrita, i ja impossible de reparar, després de les eleccions del 28A de 2019, amb un fracàs electoral per a Podem, s´està posant en pràctica una altra estratègia equivocada: voler entrar al govern i tocar poder, en un Consell, ara sí, amb Puig com majoritari, que suma més vots que Compromís i Podem junts.

Error estratègic, perquè Podem restarà condicionat per les polítiques moderades dels seus socis, i és una altra forma de ser ostatge de PSOE i Compromís, semblant a un Pacte del Botànic.

Penso que la participació de Podem en la hibridació orgànica de les conselleries no serà bona ni per a la visibilitat del partit, ni per al seu rellançament públic. Pel contrari, n´estic convençut que no entrar en el proper govern valencià i tindre les mans lliures a les Corts valencianes per a fer valer el seu programa, debat a debat, "partit a partit", és un posicionament estratègic més adequat per aprovar polítiques progressistes que donen solucions a les necessitats de tot tipus de la gent.

Eixa és la millor visibilitat que pot donar Podem. D´altra banda, ningú ha parlat d´una altra acció estratègica més radical, que seria no votar la investidura de Puig, i forçar la repetició d´unes eleccions (qüestió que també podria interessar a Compromís), que convocà el president, amb

l´avantatge al seu favor, el mateix dia que els eleccions generals. Caldria veure, amb unes altres eleccions al setembre, amb els possibles pactes, si Puig revalidava els resultats. De perduts, al riu.