La veritat és que Gaspar Aguilar es pot dir que ha tingut sort: València li ha dedicat una avinguda i es conserva, al Museu de Belles Arts, un retat seu, de Ribalta. Va nàixer al cap i casal el 1561 i la seua família pertanyia a l'estament mitjà. Exercí de secretari del vescomte de Xelva i, després del 1600, com a majordom dels ducs de Gandia, amb els quals es va enemistar, per causa d'una poesia que els va escriure amb motiu d'unes noces i que aquells no saberen interpretar correctament. Alguns bibliògrafs apunten que aquell disgust fou la causa de la seua mort, pel juliol del 1623.
Abans, però, es va casar amb Lluïsa Peralta i va tenir set fills. Poeta i dramaturg destacat, elogiat per Lope de Vega, també va escriure llibres de festes i algun treball de caire més cronístic. La seua producció va ser pràticament tota en castellà, encara que es conserven un sonet de circumstàncies en valencià i un vexamen bilingüe. Mentre va viure a Madrid, fou conegut com el Discreto Valenciano, i hi publicà diverses obres. Va ser un dels membres de l'Acadèmia dels Nocturns, fundada per Català de Valleriola, a València, i es va fer anomenar Sombra. Entre les seues peces teatrals destaquen La gitana melancólica, El mercader amante, La venganza honrosa i Los amantes de Cartago, i El caballero del Sacramento, dedicada a Joan de Ribera. En el camp de la poesia, es poden trobar obres seues en diversos llibres de festes religioses, atés que particià en molts certàmens i quasi sempre amb èxit; però segurament els seus versos més personals es troben a Las rimas humanas y divinas, publicat pòstumament.
Cal incloure'l, encara, en el grup de lletraferits valencians dels segles XVI i XVII que practicaren la confecció dels anomenats «llibres de festes» al servei del poder municipal o la noblesa. És destacable el pormenoritzat relat de les Fiestas nupciales (...) al felicíssimo casamiento del señor rey Felipe III con la señora reyna Margarita (1599), que revestiren una gran importància política, o el de les Fiestas (...) por la beatificación del santo fray Luis Bertrán (1608), on el relat és en vers. Un altre seu escrit amb interés per a la historiografia és el seu poema Expulsión de los moriscos de España por el rey don Felipe III (1610), on l'autor es mostra clarament partidari de l'expulsió de la minoria morisca.
Si ara es recorda Gaspar Aguilar -mínimament, supose- és per la seua activitat de dramaturg. però, com hem vist, va ser més que això, la seua activitat literària.
