Sempre he pensat que la lletra b era una finestra per a mirar mons. He cregut que la part circular era una lent sostinguda per un mànec. A més, quan apareix en forma de majúscula, em sembla que el monòcul es transforma en unes ulleres. Així, amigues lectores i amics lectors permeteu-me que hui m'arrime amb esta idea a la segona lletra del nostre alfabet.
He de reconéixer que m'estime la sonoritat de la ve baixa però que gràficament m'aporta més la seua companya major. Em fa pensar que en la vida hem de buscar una altra perspectiva a la nostra. Jo molt sovint, per a fer-ho, puge al Garbí. Allí, amb la companyia de l'ermita i l'altitud, ho trobe tot diferent. L'altre dia, per exemple, en la muntanya, em vingué al cap un pensament: per què en el diccionari de l'AVL hi ha paraules amb doble visió com ara regidor/a i la seua sinònima edil no la té?
En esta setmana d'investidura del nou govern i d'inici del treball parlamentari, hi ha més raons per a no oblidar la necessitat de la doble mirada. Per una banda tenim la nova presència en el parlament de l'extrema dreta representada per Vox. Suposa el perill que triomfe eixa visió unipersonal de la nostra societat. La creença que sols es pot veure tot d'una manera.
Per una altra part, es troba el fet de l'avanç del socialisme valencià. No és ni negatiu ni positiu, tan sols democràtic. Però tots i totes hem vist com s'han comportat els governs majoritaris i absoluts en estos últims 40 anys. La dreta, quan ha guanyat en les urnes, ha obrat sense consultar res a ningú. L'esquerra triomfant, abans del 2015, no va tindre molt en compte els valors positius de la resta de forces progressistes. Va creure que sols el progressisme era ella. Ara, entrem en una segona part del govern del canvi, on una de les forces és més forta, Cal confiar que eixe poder, destacat però no absolut, no siga aprofitat sols per a diluir les altres forces sinó per a fer créixer el sector progressista valencià.
En definitiva, és bo caminar per la vida amb la nostra visió madurada i reflexiva però sense oblidar que no hi ha visions úniques. Intentem acostar-nos a unes altres mirades i pensem que la lletra b n'és una bona inspiració. A voltes veem sense mirar. Així que com deia l'estivellenc i enyorat amic Josep Maria Blasco «als ulls indiferents de cada dia caldria afegir de tant en tant la mirada de l'ull que pensa i la del cor que sent i enyora».
