No ho dic jo, ho diu Lenin: «Colpejar junts, anar separats». Era la recomanació als partits revolucionaris contra el Tsar de totes les Rússies, allà pel 1917. PP, C’s i Vox semblen haver adoptat la consigna per a convertir les altres llengües de l’Estat en troballes tan exòtiques com el swahili. Junts, fent-la cada dia més grossa. I separats, perquè no diguen que són la mateixa miasma. Fins fa poc hi havia diferències en les formes i a penes diferències en el fons. Però han perdut ja les formes i coincideixen plenament en el fons: les llengües cooficials són una nosa per a la concepció unitària d’Espanya. És la molt hispànica tradició que ressuscita el mite de Babel tot i considerant un càstig de Déu la diversitat de les llengües.
Segons els cervells del «trifachito» -no es riguen, per favor, que algun cervell hi deu d’haver-, patim la «imposició del valencià». Tots tres partits han convertit aquesta fake new en una competició per veure qui pixa més llarg en l’«espanyolímetre»: sofisticat instrument que mesura qui és més espanyol. Podria dir que PP, C’s i Vox no tenen ni punyetera idea del que parlen, i que això de verificar les fonts deu ser per a ells cosa de la concessionària de l’aigua; però, com que no hi ha ignorància en el que afirmen, sinó mala bava, dic que la mentida és tan increïble que en qualsevol competició de fake news quedaria fora de concurs.
Això que dic del trident friky al País Valencià val també per a Catalunya. Com Déu els cria i el dimoni els ajunta, ha sigut arribar al govern andalús i establir prioritats. I com els andalusos tenen totes les necessitats cobertes, aprofitant que el Pisuerga de la solidaritat forçada de catalans i valencians passa per Sevilla, han decidit agrair-ho criminalitzant la immersió lingüística. Què t’ha paregut, morrut? A tan noble ofici destinaran 100.000 euros. Què dic euros! «Eurons»; amb «o» tònica final i un plural carregat de bombo, molt indicat per a l’exabrupte. O és que no té eurons la cosa?
