Una vegada constituïts els ajuntaments de tot l'Estat, toca donar la benvinguda als nous regidors i regidores. I, també, acomiadar-nos d'aquelles persones que han decidit no repetir o que no han resultat elegides a les passades eleccions municipals.Si aplegar a una regidoria sempre és un repte de futur on l'aprenentatge està garantit, saber anar-se'n dels espais públics és una qüestió de dignitat cap al lloc que has ocupat i cap a la institució.
Ara, molta gent ha d'anar-se'n i cal demostrar aquesta dignitat cap al que has representat al llarg d'un temps. I ho dic també per tot el rastre de persones que han de deixar el segon i tercer nivell del Govern Valencià com ho són totes les persones que ocupen les secretaries autonòmiques, direccions generals, sot direccions generals i direccions territorials de les diferents conselleries.
Dir adeu costa, però cal fer-ho ben fet, amb l'orgull de tot el que has aportat amb el teu pas per les institucions, amb el cap alt i respecte cap a la gent que s'incorpora. Però en algunes ocasions la gent no sap marxar i es queda «enganxada» no sols al càrrec, també al desig de mantindre el poder i els privilegis.
Quan deixem un càrrec passa un temps per a adaptar-nos a la nova situació i assolir que ja no estem on estàvem. Ens trobarem amb situacions com que alguna gent ha deixat de saludar-nos o que altra ens recrimina algunes accions o decisions que hem pres, però no hem de perdre de vista que a priori sempre hem actuat de bona fe.
El problema, almenys des de la meua perspectiva, surt quan el desig de continuar ens cega i no sabem dir adeu ni marxar amb dignitat o menyspreant a qui ha vingut a substituir-nos. La nostra vàlua no sols l'hem de mesurar nosaltres. En alguns casos, la nostra permanència depén dels vots de l'electorat, en altres casos de nomenaments que ens han fet des d'altres instàncies, però en qualsevol cas quan cessa el mandat o ens cessen de les nostres funcions hem d'assolir que és hora de marxar i hem de saber fer-ho amb dignitat.
Saber marxar forma part del nostre temps al front de qualsevol responsabilitat. És igual d'important i cal afrontar-ho, com a mínim, amb elegància i sense crítiques a qui no ha renovat la seua confiança amb nosaltres, siga una persona amb major grau de responsabilitat que nosaltres o siga a l'electorat.
Anem a veure passar a molta gent que deixarà els seus càrrecs i és un bon moment per a mesurar com saben o no anar-se'n dels llocs. Alguns noms em venen al cap i sé que ho faran amb dignitat i elegància. Altres noms que també en venen al cap que no volen marxar i «reptaran» pels despatxos buscant mantindre-se o ser directament «enxufats» a algun càrrec dels que ara s'han d'anomenar per part dels consellers i conselleres.
La dignitat no només es demostra mentre dura l'exercici del càrrec, també diu molt de les persones com se'n van. Ara veurem com molta gent coneguda se'n va i a eixe acomiadament podrem comprovar quin grau de dignitat tindran.
