Fa un bon grapat d'anys escoltava en la ràdio el discurs que feia un dels aspirants a dirigir un partit davant els afiliats reunits en congrés. El partit anava de capa caiguda i aquell home, jove, s'esforçava a transmetre il·lusió i esperança. Digué tot allò que u suposa que ha de dir un candidat davant dels militants i va afegir, a més, una cita de María Zambrano. Em va commoure el que, a ulls meus, era un acte gratuït però bonic. Aquell gest, possiblement, li va aportar el pessic de vots que li faltaven i jo em vaig afiliar a la fracció de l'esquerra a on encara algú citava Zambrano.
Ara fa uns dies he vist Oriol Junqueras, un home empresonat, recórrer a la lírica fent un al·legat personal davant del Tribunal Supremo espanyol. Ell segur que sap que la seua sentència fa temps que va ser redactada, però es permeté dir el primer vers del primer sonet del Canzionere de Petrarca: «Voi ch'ascoltate…». En la seua ànima d'aram ressonava «vosaltres que escolteu…». Aquells jutges fa temps que deixaren d'escoltar raons i més de la mitat de Catalunya només canta la cançó de Quico Pi de la Serra Fills de Buda. ¿L'escolten fora de les fronteres espanyoles? Potser se l'escolten nord enllà, i fins i tot, si té sort, poden considerar l'anunci inicial del poeta que «Chiede compassione del suo stato». Poder poden, ho faran?
Però les citacions més instructives del procés en general i del procés penal en particular les va fer l'home més espavilat de la sala: l'advocat defensor Xavier Melero. Començà la seua intervenció invocant Claus Roxin, famós penalista alemany, «quien quiera una política criminal ilustrada lo primero que ha de hacer es ilustrarse». Em va paréixer que feia broma, ¿una justícia il·lustrada en el Tribunal Supremo espanyol? I acabà la seua intervenció citant una de les escenes més surrealistes de la pel·lícula Amanece que no es poco. José Luis Cuerda, el director, ens mostra un català, José Sazatornil, vestit de guàrdia civil amonestant un argentí que ha plagiat Llum d'agost, de Fulkner (sic), i en acabant el lliura a un altre català, Cassen, que fa de capellà i que l'ha de confessar de tan gran pecat com és plagiar un escriptor a qui tant s'admira en aquell poble esbojarrat. Per si no ho recorden, els diré que el moll de l'obra de William Faulkner va de racisme, fanatisme religiós i misogínia. Deliciós!
Dubte que la cita humanista de Junqueras, sobre el penediment, i la surrealista de Melero, sobre l'administració de justícia, hagen estovat aquelles gàrgoles magistrals amb punyetes.
Tot, però, no són mals auguris. Fa uns dies el jurat internacional de la Quadriennal d’Escenografia de Praga ha decidit premiar l’aposta política i estètica del pavelló català Prospective Actions, que inclou escenes de les càrregues policials de l’1-O. El tema d'enguany era 'Fronteres poroses'. Des de l'escepticisme, i parafrassejant Petrarca, els dic als magistrats: «una bella sentència tota una vida honora».
