El pròxim 25 de juny, al carrer Avellanes, tindrà lloc a la seu de la RACV una conferència que comptarà amb tres doctors en filologia, el nom de la qual és «Llengua i política, dos tesis i un manifest que propugnen un nou paradigma». Junt al nom, apareixen dos mapes del conegut acadèmicament com a «diasistema occitanorromànic», el mapa que els patriarques renaixencistes anomenaren «Terres d'Oc» o «Pàtria Llemosina».
Ja han aparegut els qui han tatxat la conferència «d'enèsim cavall de Troia del pancatalanisme», simultàniament també s'ha batejat la jornada com a «nou intent del secessionisme d'atacar la unitat de la llengua».
Curiós atac a la llengua, pancatalaniste i secessioniste al mateix temps. Però res més llunt de la realitat, el paradigma inspirat en el panoccitanisme, l'actualització de les tesis llemosinistes de la Renaixença, no deixa de ser el retorn al pensament primigeni del valencianisme idiomàtic: defensa de la modalitat lingüística valenciana, com a llengua pròpia i històrica dels valencians, incardinada dins del diasistema occitanorromànic, la històrica Llengua d'Oc, la qual ens agermana a tots els descendents dels sobirans d'Aragó, de Guéret a Guardamar i de Burdeus a La Gàrdia.
I no, no estic parlant de fer manifestacions pels carrers amb pancartes a favor del llemosí. És evident que el valencianisme cultural fa molts anys que abandonà eixa idea. Però l'aplicació del seu rerefons filosòfic sempre ha sigut el fil conductor de la pau entre les diferents sensibilitats del fet idiomàtic valencià: una defensa de la particularitat, genuïnitat i entitat pròpia i suficient del valencià com a llengua, a la vegada coordinada amb la resta de modalitats constitutives del diasistema, sempre des de la coordinació entre iguals -la germanor- mai des de la subordinació.
I aixina ho enteneren els patriarques renaixencistes Llorente i Llombart, però també els seus successors, Nicolau-Primitiu Gómez, Josep Giner, Sanchis Guarner o Emili Beüt, per citar-ne uns quants, alguns d'ells membres de l'entitat que ara promou esta conferència.
Només des de les coordenades de valencianitat integral i des del convenciment que l'única solució «científica» útil serà la que servixca a la majoria de la societat, podrem alcançar la concòrdia entre valencians. Perquè, en definitiva, d’esta manera serà com tornarem a fer bones les paraules d’un prohom que fon president de la RACV i de Lo Rat Penat, i promotor del Diccionari Català-Valencià-Balear, Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano: «Que comencem la reconstitució de la personalitat pàtria, unint tot lo essencial que tingam de comú i respectant-nos, amb vera comprensió, tot alló que tingam de diferent».
