N'estic farta de sentir que si la Constitució amunt o si la Constitució avall. Els que ara enarboren la seua defensa i surten insultant a Ministres, són els mateixos (o fills o nets) dels que es van carregar el sistema constitucional i democràtic del 36. Aquell règim tindria les seues febleses, però era legítim i se'l van carregar. I ara, juntament amb els liberals que juren i perjuren que no han pactat amb ells però que van formant governs amb ells, i per tant permetent que s'instal·len a les institucions, sembla que a poc a poc volen fer el mateix: desgastar el nom de la Constitució fins a deixar-la sense sentit o, el que és pitjor, només amb el sentit que ells volen donar-li.

A l'intentar traure'ns a qui no pensem com ells, la converteixen en excloent i, malgrat que no soc jurista, crec que no ho és. I per això em pregunte, per què no defensen amb la mateixa força els articles catorze que parla d'igualtat i no discriminació, el trenta-cinc sobre el dret i deure a un treball, o el quaranta-set sobre el dret a una vivenda justa? Estic farta de banderes i discursos excloents que no tenen en compte que les persones som persones independentment d'on naixem o com pensem. Les nostres necessitats bàsiques són les mateixes a Madrid, Catalunya, Ontinyent o al País Basc i la Constitució hauria de garantir aquestes necessitats i no ho fa.

Però aquesta part de la Constitució, no l'exigeixen amb la mateixa força ni fan el mateix guirigall que amb la bandera i la unitat d'Espanya. Des de quan la Constitució es pot trossejar per defensar només una part i oblidar-se de l'altra, de la que hauria de vetllar perquè els drets i necessitats bàsiques de tota la ciutadania estigueren garantits?

I entre aquests drets hauria de estar inclòs el dret a una vida lliure de violències, de tota mena de violències, incloses les masclistes que patim les dones i les xiquetes i que no caldria recordar que formem part del conjunt de la ciutadania.

L'escalada de violència verbal en algunes incontinents veus de l'actual espai polític estatal i, fins i tot en més d'una comunitat autònoma per tal de «rascar poder», no aporta cap solució als problemes reals de la societat i continua crispant l'ambient que, hauria de ser de tolerància i respecte. Veus com les de Serrano, Arrimadas, Casado i altres, no poden referir-se a la Constitució sense sentir vergonya, perquè alguns dels seus comentaris atempten directament al teòric esperit conciliador de la mateixa Carta Magna, perquè són grollers i fins i tot indignes dels càrrecs que ostenten i que, almenys teòricament, estan revestits d'una dignitat que elles i ells no respecten.

La utilització partidista i partidària, esbiaixada i interessada de la Constitució no pot aportar res bo. Aquest text legal, com tota la resta, tenen mancances i ho sabem i, el que haurien de fer és treballar per resoldre aquestes mancances que la gent patim cada dia i no convertir-lo en una pedra per a tirar-li al cap a qui no pensa com tu.

Menys paraules altisonants i més treball per solucionar problemes. Menys egocentrisme i més humilitat. Menys exigències i més voluntat d'aportar, perquè la Constitució serà millorable, però n'és una sencera i de totes i tots.