Una coneguda melodia de Mateu Fletxa el Vell s'acompanya d'una lletra que mostra les desavinences matrimonials entre Joan i la seua esposa: «Què farem del pobre Joan?» El text, en síntesi, ens mostra un marit abandonat per l'esposa, que va a cercar l'auxili d'un seu veí, per fer-la retornar, que «se n'és anada» a l'hostal d'una altra veïna, mentre els infants ploren i l'abandonament de la llar ja sembla que dura tres dies. El villancet, que degué sonar en la cort virregnal de dona Germana, va ser publicat per primera vegada al conegudíssim Cançoner del duc de Calàbria (Venècia, 1556). El tema devia ser freqüent en una societat que els matrimonis s'acordaven per interessos familiars i no per sentiments amorosos.
El cas d'aquella fugida de la casa conjugal el tornem a trobar -ara dins la més estricta realitat- en un procés de la Cort Criminal de la Governació de València, del 1578, que ens ha pervingut i on apareixen pràcticament els mateixos elements que al villancet de Fletxa, i, encara, amb agreujants. Així, Miquel d'Aranda, vanover, en el procés d'Esperança Mora contra el seu marit, Francesc Genovés, declara que tenia una «estreta amistat e familiaritat» amb el matrimoni en litigi, per la qual cosa entra i exia de la casa d'aquells amb freqüència. Per això, havia vist «diverses voltes, que la dita Esperança Genovesa, muller del dit Genovés, estar embriaga; y és dona que·s pren molt del vi. Y a la hora que aquella és presa del vi, tracta molt mal de paraules a son marit, dient-li moltes paraules injurioses, de cabró y semblants paraules lleges y de mal exemple». En una ocasió, Aranda la trobà «a la vora del terrat, y deya que se volia llançar. Y ell, testimoni, la prengué de les cames y la tirà en adins. Y a la hora que la mogué, aquella escomençà a reveçar, que manifestament mostrava que lo que / llançava era tot vi. Y llançà molta quantitat, que del terrat fins a la carrera estava lo rastre». La situació familiar devia ser insostenible i pocs dies després, segons Aranda sempre, «Francés Genovés a casa de ell, testimoni, y li dix: 'Compare, ¿ja sabeu com ma muller se n'és anada?'» -amb els mateixos mots de Fletxa.
I l'espai d'aquest article no em permet abundar-hi. Però, el veïnatge, la «taverna» on es refugia na Genovesa, amb més detalls i tot -les acusacions, les «bastonades» a la muller...- el conflicte de gènere, en definitiva, és ben semblant. I supera, amb escreix, el que va musicar Fletxa. Per allò que la realitat sempre supera la ficció.
