La u és l'última de les vocals. Va nàixer en l'edat mitjana a partir de la ve majúscula i per tal de diferenciar els dos sons. A parer meu, té una peculiaritat. No sols està oberta per la part superior sinó que, si eres capaç d'aguaitar, veus que té una bona fondaria, comparable a la de la ve, i on pot amagar-se de tot. Per eixa raó hui, la vint-i-unena lletra de l'alfabet m'inspira a pensar amb el que amaguem en el fons de la vida.
Si comencem pel món de la política, podem intuir com els que vingueren a carregar-se el bipartidisme comencen a amagar missatges. El grup de Ciudadanos no en mostra tants relacionats amb la transparència i el reformisme com adés. Ja no parlen quasi del canvi del sistema electoral ni de la dissolució de les diputacions. El discurs repetitiu contra els abusos del nacionalisme català ho amaga tot. A l'altra banda, està Podemos. Aquella força esperançadora que volia trencar els abusos del sistema, ara es dedica a perseguir els dirigents i a crear la seua pròpia casta. Totes dos forces continuen sent dignes de respecte, i si es vol d'admiració per com sorgiren, però potser en el seu fons, paregut al de la lletra u, comencen a amagar temes que ja no els interessen.
També la societat tapa misèries o realitats. Un cas n'està relacionat amb el tema de la sostenibilitat. L'encoratjador avanç dels cotxes elèctrics, per exemple, amaga que el seu consum energètic no contaminat, prové de fonts no renovables. El progrés dona suport, doncs, al monopoli de les companyies elèctriques. Un altre cas és la penalització del consum de bosses en els comerços. Mentrimentres les botigues i supermercats ho complixen, els mercats ambulants autoritzats pels ajuntaments no ho fan massa i embruten els carrers desmesuradament, sense pagar les mateixes contribucions que les tendes. Què passaria si una botiga tirara cada dia tant de fem com ho fa una paradeta?
Els estats tampoc no s'escapen d'amagar problemes. Les civilitzades nacions de la Unió Europea, tapen la qüestió dels exiliats i dels immigrants. Feren invisible la qüestió síria i continuen sense mostrar el sentit humanitari quan arriben pasteres. Les actuacions del Papa Francesc i la resolució davant l'arribada de l'Aquarius són honroses excepcions que haurien de ruboritzar els caps d'estat europeus.
En definitiva, la lletra u permet que els governants, la societat i nosaltres mateixos amaguem misèries en un fons. M'agradaria que no abusarem d'eixa actitud perquè al remat els pobles que invisivilitzen el que no volen, dins d'eixa lletra o en qualsevol lloc, comproven com tot esclata, rebenta i esguita agressivament. Per tant, no busquem fons per a amagar i tractem de trobar la resolució dels problemes.
