Hi ha moments que la pressió ambiental es tan obsessiva que no saps si la ficció supera la realitat, o què es converteix en metàfora de què. Ho vinc a dir pel tema polític i alhora pel climàtic, és clar. Fa el clima sufocant d'espill de la política centralista? Un tema igualment bascós, o, si es vol, fastigós, xafogós, ara mateix. Fa la calor insuportable qualsevol discussió política massa llarga? Per sort, nosaltres, els valencians, tenim el ventet de la mar a favor, i no ens arriben les ponentades recalfades de l'interior, que solen ser les que ací, a la vora del Mediterrani, ens fan bascoses les calorades estiuenques, com ens ha ensenyat i ensenya cada estiu la tradició climàtica, tot i les escalfades o escalfaments ambientals. Em referesc a les calorades polítiques, les mediàtiques, i les del clima. És a dir, les basques o angoixes que ens anuncien uns i altres, dia sí i dia també. Tot i això, sembla que per Alacant també l'oratge refresca.
On la cosa bull, i no precisament com la mar poètica del clàssic, és a Madrid. Allà, si no teníen prou amb les matxades voxeres, les espanyolades populars o les blaverades ciutadanes, ara els ha arribat el tsunami saharià. Un tsunami bascós que també crema els boscos de vora l'Ebre i ofega mitja Europa. Tot això, és clar, segons les televisions, els noticiaris i les pantalletes portàtils que cremen a les mans de la gent, tant fa si estan en una piscina, a la vora del mar, banyant-se en un riu, o congelant-se sota un aparell d'aire condicionat. Tots i totes estan enviant-se imatges i missatges on es moren de calor, pobres. Una bogeria? Una exageració que, a força de repetir-se, es transforma en una angoixa, és a dir, en una basca insuportable.
A la Mediterrània sabem sobradament que, amb una dosi prudent de paciència, s'encalmen tant les calorades polítiques com les climàtiques quan entrem a l'estiu. De la mateixa manera, estem segurs que hi haurà els pactes necessaris entre les esquerres, com n'hi haurà entre les dretes; igualment sabem que, de calors, n'hi haurà encara de més fortes quan arribe juliol. Recomanem, per tant, no acalorar-se massa ja, especialment per la cosa política, perquè, de veritat, pensem que no ens acabaran portant a noves eleccions generals. I les dretes madrilenyes ja s'ho faran. Torne a dir que nosaltres, els valencians, per sort, i per trellat, ens hem salvat d'aquesta basca.
