Henry Houdini fou un austrohongarés de nacionalitat nord-americana famós a primeries del segle XX per la seva capacitat d'escapolir-se de qualsevol lligadura. El vestien amb una camisa de força, l'emmanillaven fortament, el lligaven amb cadenes i el llençaven a un dipòsit ple d'aigua, i el «gran Houdini» sempre escapava davant la sorpresa del públic que en acabar aquella exhibició eixia dels teatres totalment bocabadat. I bocabadats durant anys es van quedar molts valencians davant les actuacions d'aquest Houdini de la Justicia, Francisco Camps, que durant anys va ser President del País Valencià, territori conegut oficialment com Comunitat Valenciana mercés a les concessions a la dreta per part d'un Govern del PSPV/PSOE que va anar perdent llençols d'identitat en cada bugada: nom del territori, bandera i llengua. Però això ja es aigua passada que a ningú dels que ara manen els interessa airejar.
Camps arribà al seient més apreciat de la Generalitat via digital, fou el dit omnipotent de Zaplana qui el va seure al tro del Palau del carrer de Cavallers. A Francisco Enrique Camps Ortiz l'avalava una llarga trajectòria política que va començar en 1991 de la mà de Rita Barberà i que també el va dur, anys després a ser Vicepresident del Congrés. Quan l'estiu del 2003 arriba a la Presidència valenciana hi havia fet un ample recorregut per la política, i, segurament, en veure's en tan alt lloc comencen a entrar-li ansies de megalomania en pensar que era el «rei Sol» de les terres valencianes.
Podem dir que amb ell va començar tot, obres i projectes faraònics que farien rics als seus «amiguitos del alma», que el durien, a ell i a una gran part dels dirigents del Partit Popular valencià, a rebre tribut de submissió d'uns votants que cada quatre anys els tornaven a triar per que continuara l'assalt als diners públics del País Valencià, i, junt amb la submissió de la majoria de votants que creien amb els ulls tancats en aquells dirigents que els venien com esquer «la millor terreta del món», começaren a arribar els regals en forma de vestits, armilles, camises, corbates i rellotges a canvi de prebendes i contractes que també suposaven sucoses comissions per molts dels dirigents del PP. Pels «comissionistes» de la Gürtel el País Valencià era terra de promissió.
Ja ho deia Blasco Ibañez «arròs i tartana i rode la bola a la valenciana», i la bola començà a rodar durant anys, grans obres faraòniques per tapar els ulls als votants, a la ciutat de València especialment cofois amb decorats faller, tot cartró i foc d'encenalls, com un Palau de les Arts mal acabat on una façana caia a poc a poc, un circuit de F-1 que va costar el que no ens van dir i una visita papal per la que, segons la jutge instructora, es van malversar més de nou milions d'euros. Despesa de milions valencians, una part va anar a les butxaques del PP per pagar campanyes electorals, i també a les d'algun dirigent.
Però, fins ara Camps, com un Houdini rediviu, al contrari que alguns dels seus, Zaplana i Blasco entre altres, ha anat escapolint-se de la Justícia. Un jurat popular el va salvar pel cas dels vestits regalats, i, tal vegada, el temps passat el podrà salvar del judici pels diners malversats durant la visita del Papa. Segur que Houdini feia trampes per escapar-se de les cadenes, i estic segur que Camps, l'Houdini de la Justícia, fa temps que utilitza les trampes legals que aquesta li ofereix. De moment el que va endavant es l'acusació pels negocis de la F-1, esperem.
