El divendres passat el Departament de Filologia Catalana «acomiadava» i donava la benvinguda alhora a Antoni Ferrando, una de les persones que més ha lluitat per convertir aquesta institució creada per Sanchis Guarner en un referent per a la llengua i la cultura dels valencians. I això, perquè Ferrando s'ha jubilat, però ha passat a ser catedràtic emèrit de la Universitat de València.
L'acte, amical i afectuós, va comptar amb la presència de Carles Padilla, vicerector de Relacions Internacionals i exdegà de la Facultat de Filologia -que acudí en representació de la rectora, Mavi Mestre, que no va poder vindre per altres compromisos institucionals- i la pràctica totalitat dels membres del departament i companys de Ferrando en les quatre dècades que ha estat al servei de la docència, la investigació, la difusió i la recuperació de la nostra llengua i la nostra literatura. I més, perquè Antoni Ferrando ha format des del seu mestratge desenes d'investigadors i centenars de docents i encara ha tingut temps de preocupar-se per la nostra cultura des de diferents institucions: des de l'IEC a l'AVL, des de l'àmbit dels cronistes locals a les associacions en favor de la llengua en l'església valenciana, i tot un seguit d'iniciatives en què ha estat ànima i peça fonamental, moltes vegades -i moltes altres, des de l'ombra.
Ara, el Departament que va consolidar com a director l'ha acompanyat simbòlicament en aquest moment de trànsit, i per dir-li que encara s'espera d'ell tantes coses o més com ha fet fins ara. I li ha (hem) regalat allò que potser més l'ha apassionat al llarg de la seua vida: treballs d'investigació aplegats en un volum que porta per títol Nunc dimittis (PUV, 2019). Un homenatge sincer i sentit al mestre, que compta, a més, amb escrits que s'han detingut a analitzar alguns dels aspectes de la seua obra: Albert Rossich, Pep Nadal, Rafael Roca, Emili Casanova i Rafael Ramos han estat els encarregats de fer-ho. El llibre, publicat pel Departament, amb el suport de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Institució Alfons el Magnànim i l' Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, compta amb més d'una vintena de treballs i l'adhesió de mig centenar d'institucions de l'àmbit de la filologia i la cultura.
Tot un plaer, donar-ne notícia, ací, d'aquest acte i d'aquesta publicació que s'aixopluga sota el nom d'un filòleg il·lustre, i fer públic, alhora, el meu agraïment i el meu afecte al mestre i amic -si se'm permet.
