04 de julio de 2019
04.07.2019
Pam amunt, pam avall

Mentires i oblits

04.07.2019 | 20:39
Mentires i oblits

En les eleccions del 15 de juny de 1977 ja es van utilitzar a discreció les fake news en València. Propalada per la primera encarnació «democràtica» dels franquistes, Alianza Popular (AP), evolucionada posteriorment cap a l'actual PP, teníem esta perla: o ens votes a nosaltres o «el dia 16 deixaràs de ser valencià, seràs català». Ni ells manaren ni ningú ens va fer administrativament catalans, però el rum-rum tabaquet de fum encara roda i no fa riure!

Ací governaren l'autonomia els socialistes. Sobre la creació i consolidació de l'autogovern vegen el llibre de Benito Sanz La creació de la Generalitat Valenciana, l'etapa socialista (IAM-CVEI, 2019) que fa uns dies es va presentar amb la participació de l'actual president, Ximo Puig, i l'expresident Joan Lerma. Em va sorprendre que Lerma respirara per la ferida i es queixara, ara mare!, de l'infrafinançament que patí mentre governà. Molt més em va sorprendre que el president Puig, que ja era diputat en la primera legislatura autonòmica, no entrara en el tema tot i que és l'objectiu del govern del Botànic II.

A principis dels anys 90 entre tres férem la campanya 'Que no et deixen sense res' (https://youtu.be/A6cahLfluZ0) a favor dels concerts econòmics per al País Valencià. Amb poquíssims recursos conseguírem explicar l'infrafinançament del nostre autogovern i les bondats del concert econòmic amb l'Estat. Vaig dedicar uns quants mesos a fer reunions tuperware en casa i a rodar pel País. Amb un reproductor de vídeo i una tele anava pels pobles explicant que cada espanyol pagava 100 pessetes i li'n tornaven 115 i un valencià en pagava 100 i li'n tornaven 75. Es va fer d'arrapa-fuig, ja ho sé, però s'entenia perfectament que, com diu Germà Bel, els valencians «Són, com a col·lectiu territorial, els més estafats del Regne d'Espanya!». D'allà cap ací ja han aparegut molts estudis que analitzen el cas d'infrafinançament valencià, com ara el molt recomanable de Vicent Flor Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política. I tenim, a més, cada dilluns l'amonestació regular de Gregorio Martín, en estes mateixes pàgines, per l'alegria en la despesa autonòmica sense el corresponent finançament.

Dissabte passat, en el Posdata, Joan Carles Martí entrevistava José Luis Villacañas amb motiu de l'aparició del seu llibre Imperiofilia y el populismo nacional-católico (Lengua de Trapo, 2019). Ja el tinc entre mans, després de recórrer vàries llibreries de València. En ell, Villacañas, desballesta i refuta les tesis, millor dir mentires, que sosté María Elvira Roca Barea en el seu pamflet, antieuropeu i castellanitzador, Imperiofobia y Leyenda Negra.

L'espanyolisme militant divulga per Europa un resum laudatori de les afirmacions de Barea: '500 años de fake news y Leyenda Negra'. Poden, perquè tenen molts recursos fins i tot institucionals, pintar un sant Cristòfol nano, però en països civilitzats no els compraran la mentira. Allà, i ací, en som molts que compartim allò que Valle Inclán li fa dir a Max Estrella, cego i moribund, en Luces de Bohemia: «España es una deformación grotesca de la civilización europea».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook