Ja no tinc mar, ara es plena de morts, aixi començava un poema que vaig escriure fa vint anys, i, dissortadament, en dues decades el problema s'ha agreujat mentre veiem, amb impotencia, com eixa Unió Europea, cada dia més lluny de l'esperit dels seus fundadors, gira la vista per no veure el greu problema de tota aquesta gent que, dia a dia, està jugant-se la vida per buscar un futur que mai tindran als seus països. El vell MareNostrum de l'imperi romà s'ha convertit en un MareMortuum ple de cadavers amb la pell fosca.
La repetició d'una noticia deixa de ser novetat i noticia, i aixó està passant amb els rescats dels emigrants que amb fragils embarcacions busquen la vida que als seus països els neguen. El rescat de pasteres plenes de gent fuigint de la miseria tan sols reb els honors de primera plana si té lloc d'una manera extraordinaria. La foto d'un nen ofegat a les costes gregues, o al Río Grande, frontera entre Méxic i els EE.UU., o la del cosos d'emigratns llençats per la mar a una platja andalusa plena de persones prenint el Sol son un toc d'atenció que tan sols dura uns moments, amb el silenci complix de les autoritats .O bé la resposta va des del bisbe de Cadis negant els pisos buits del bisbat per allotjar emigrants rescatats de la mar a la d'alguns governants posant pal a les rodes de les ONG que rescaten del perill emigrants a punt de morir ofegats.
Matteo Salvini, xenofob Ministre d'Interior italià, encapçala la lluita contra les ONG que salvem vides de les onades del Mediterrani. Ha iniciat una croada contra aquestes organitzacions amenaçant amb presó i multes a qui s'opose a les seues ordres. Aquests dies la premsa ha parlar abastament de la capitana del Sea Watch, Carola Rackete, empresonada en arribar al port de Lampedusa amb emigrants als que havia salvat de morir ofegats entre Libia i Itàlia. La capitana Rackete estava acusada per les autoritats italianes de resistencia i violéncia contra un vaixell de guerra. La jutge de Agrigent, Sandra Vella, ha anulat l'ordre de detenció davant l'obligació, també legal, de salvar vides al mar. Però malgrat tot la capitana Rackete continua acusada d'afavorir l'inmigració il·legal.
Però no tan sols el xenofob Salvini posa pals a les rodes dels salvaments humanitaris. També aquests dies hem conegut que l'ONG Open Arms ha rebut amenaces per part del Govern espanyol si fan una cerca activa de persones en perill. Si ho fan els hi pot caure una multa de entre 300.000 i 900.001 euros, segons el comunicat del Ministeri de Foment. L'Open Arms estava atracat al port de Barcelona per ordres del Govern del PSOE, però la tripulació va decidir fer-se a la mar en busca de persones a les que poder ajudar, perquè com va dir Oscar Camps, president de la ONG, «Abans presos que complices».
Queden lluny aquells temps en que el Govern de Pedro Sánchez es vantava d'haver salvat la vida de 630 persones que viatjaven a bord del vaixell Aquarius, aquell era el moment de les fotos per la propaganda, el moment de les metaforiques medalles per complir amb l'obligació de tota persona, no sols dels politics, de salvar vides, el moment de munyir la vaca dels vots amb la careta de l'humanitarisme. Ara ha arribat el moment de la política, el moment de la por a perdre els vots de votants als que els fan por amb l'emigració. I es que, com acabe el meu poema L'emigrant, no volem recordar que fa poc temps encara/escombravem carrers d'Alemanya o Suissa.
