Segurament molt poca gent sap que El Consell de Seguretat de l’ONU ha aprovat resolucions sobre dones, pau i seguretat en totes les funcions de manteniment de la pau.
Perquè: «Per crear una pau duradora, necessitem les opinions de les dones. Des de la prevenció de conflictes i la resolució de conflictes fins a la reconciliació i la recuperació econòmica després dels conflictes, la participació significativa de les dones en els processos de pau augmenta la possibilitat de que un acord dure més de 15 anys en, ni més ni menys, que el 35 per cent.» (1)
La resolució 1325 (2000) va ser la primera en la qual es van reconèixer les repercussions desproporcionades i úniques que pateixen les dones i nenes arran dels conflictes armats, i es van posar en relleu les contribucions de les dones i les nenes amb respecte a la prevenció de conflictes, el manteniment de la pau, la resolució de conflictes i la consolidació de la pau, i es va destacar la importància de la seva participació plena i en peu d'igualtat com a agents actives per a la pau i la seguretat.
La segona del 2008 va ser la resolució 1820 i es va convertir en la primera resolució en la qual es reconeixia la violència sexual com a tàctica de guerra, ja sigui quan s'utilitza de forma sistemàtica per aconseguir fins militars o polítics o quan es recorre a ella de manera oportunista per motius culturals o escudant-se en la impunitat.
La tercera va ser la resolució 1888, adoptada el 2009, reforça la resolució 1820 instaurant un lideratge, l'aportació de coneixements especialitzats i la millora de la coordinació entre els / les diferents interessades implicades en la resposta a la violència sexual associada a les situacions de conflicte.
Per la seva banda, la resolució 1889 (2009) posa l'accent en la necessitat d'enfortir la implementació i el seguiment de la resolució 1325; insta a establir indicadors mundials, reitera el mandat d'augmentar la participació de les dones i reforça les crides a incorporar la perspectiva de gènere en tots els processos d'adopció de decisions, especialment en les fases inicials de consolidació de la pau després d'un conflicte.
La cinquena és la resolució 1960, adoptada el 2010, proporciona un sistema de rendició de comptes per acabar amb la violència sexual associada a situacions de conflicte. La resolució exigeix elaborar llistes d'agressors i informes anuals sobre sospitosos de cometre o ser responsables d'actes de violència sexual.
La resolució 2106 és la sisena, adoptada el 2013, afegeix més detalls sobre el funcionament de les resolucions anteriors sobre aquest tema, reitera que tots els actors, incloent no només el Consell de Seguretat i les parts en els conflictes armats , però tots els Estats Membres i entitats de les Nacions Unides, han de fer més per implementar els mandats anteriors i combatre la impunitat per aquests crims.
La resolució 2242, adoptada a l'octubre de 2015 sota presidència espanyola, és la vuitena que es dedica a la participació de la dona en els conflictes i la seva resolució. Pretén reactivar la Resolució 1325, que va ser la pionera i que va suposar una fita en les qüestions de gènere, aprovada per unanimitat a l'octubre de 2000. Les dues reclamen la protecció especial que les dones -i els nens- necessiten enfront de la violència en els conflictes però, i aquest matís és essencial, també les considera indispensables en l'evitació dels mateixos i en la seva finalització. Com podem comprovar és un tema que preocupa a l’ONU i, potser per això als últims 20 anys han actuat com cal.
(1) http://www.unwomen.org/es/news/in-focus/women-peace-security
