12 de julio de 2019
12.07.2019

Manades

12.07.2019 | 20:18
Manades

Han passat 3 anys dels fets de la primera manada coneguda, quan una jove va ser violada en Sant Fermí i va tindre la valentia de denunciar-ho. En eixos 3 llargs anys el moviment feminista ha pres els carrers donant-li suport a ella i situant-se front als violadors, denunciant la manada, les manades que fins ara actuaven impunement.

La recent sentència del Suprem a la manada de Pamplona és un pas més cap a la igualtat real, la que més costa de vore i per tant, d'assolir. Perquè davant la llei, les dones tenim els mateixos drets però els feminicidis, les violacions i les discriminacions continuen passant. 

En estos anys, més dones s'han atrevit a denunciar altres manades violadores, dones que amb la seua valentia animen altres a denunciar i estan fent tremolar els violadors que se sentien impunes, que pensaven que sols s'estaven «divertint».

Esta setmana ha declarat la víctima d'altra manada, la de Manresa, una xiqueta de 14 anys que presumptament va ser violada, drogada i amenaçada amb una pistola per set xics. Per això, el moviment feminista torna a eixir al carrer, per recordar que les violacions són reals, passen i cal parar-les. I també per donar suport les joves que han passat i passen un infern. 

Enguany, la manada de Callosa sembla que van drogar i violar entre quatre una jove de 20 anys, pot ser creien que era un bon pla per al cap d'any, però hui estan en presó. 

És clar que cal millorar les lleis i, sobretot, la seua aplicació, però també hem de saber celebrar el pas que acabem de donar. Un avanç que no té marxa enrere. Un pas que li diu als homes que les dones no som objectes, va més enllà del no és no, perquè no sols podem dir no, sinó que podem dir sí i canviar d'opinió. Perquè som persones, perquè podem i volem decidir. Perquè les relacions humanes, les sexuals i totes, només poden ser-ho des de la igualtat i el consens -no sols el consentiment- de les persones afectades.

Darrere d'aquestes denúncies i la sentència del suprem, esperem estar davant d'un canvi en l'estructura patriarcal, eixa que no deixa que els homes es reconeguen com a violadors, com a abusadors i invasors dels cossos i els espais de les dones, de forma quotidiana i sense pensar-ne. Eixa que fa que les dones callem i normalitzem situacions incòmodes dintre de la parella o pel carrer. Ja no callarem més. Hi haurà més i més denuncies. I serà un bon senyal.

El moviment feminista, més fort que mai, continua als carrers perquè no s'oblide. També cal recordar el gran paper que la fiscal Elena Sarasate ha jugat en fer possible la sentència. El Suprem ha sentenciat que hi hagué violació continuada, és més, que hi hagué intimidació, sotmetiment, tracte denigrant i ostentació. 

Aquesta sentència marca un avís a navegants, a totes les manades que creuen que això és divertir-se o practicar sexe. I no, això és violació.

També obre la porta a les víctimes de les altres manades, a les que digueren que no i a les que no digueren res, per por, perquè no li eixia la veu, perquè estava inconscient... no importa. No dir sí, no consentir, i sobretot consensuar; és ser víctima de violació. No ser subjecte de l'acció sinó objecte, és ser violada. 

Per tot això estem d'enhorabona, perquè hem avançat en els drets de les dones i també de les persones vulnerables que són sotmeses, malgrat que no es puguen defensar. 

Seguim. Perquè el patriarcat es resisteix a desaparéixer i l'hem de combatre amb molta, molta educació. Educació emocional i afectiu sexual des de les etapes més primerenques, adaptant-les a les criatures, perquè estimen i s'estimen des del respecte i la llibertat. Educació a les famílies perquè no perpetren rols on les xiquetes s'han de «protegir» o callar» o..., educació a les presons per a una veritable reinserció. És imprescindible fer entendre a les manades, als maltractadors i als violadors què és el que estan fent malament. Educació en l'estament judicial, per no haver d'arribar al suprem, per no haver de tornar a llegir mai més que hi havia «jolgorio» en una violació múltiple. Educació en desestigmatitzar la víctima, en denunciar, en no mirar cap a un altre costat. 

Per sort al País Valencià ja tenim en marxa algunes de les eines imprescindibles per a consolidar i avançar en eixa transformació social. El Pacte contra la violència masclista com a principal instrument contra les violències i el Pla de Coeducació com a motor generador d'igualtat social. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook