22 de julio de 2019
22.07.2019

Rural té nom d'home?

22.07.2019 | 20:26
Rural té nom d'home?

Si hem de destacar dos reptes que en aquesta nova legislatura hem d'afrontar des de la nova conformació del govern de Ximo Puig, són sens dubte el despoblament i la consecució de la igualtat real. I lluny del que puga paréixer, tant una com l'altra vénen íntimament vinculades per una necessitat, la de fixar a la població en els municipis menuts i de l'interior de la Comunitat Valenciana, perquè els nostres pobles permanesquen vius, però sobretot que puguen ser habitables sense obstacles.

Segons l'últim Diagnòstic de la Igualtat de Gènere en el Medi Rural, s'adverteix que existeixen dos problemes principals en la població rural. Un el coneixem, i és l'envelliment. I l'altre? Podem imaginar-lo, veritat? Com no podia ser d'altra manera, és la masculinització, que torna a aparéixer com un indicador de desigualtat. Ambdós efectes tenen conseqüències no tan diferents. Mentre l'envelliment és el resultat de la constant emigració de persones joves, la masculinització està indicant per si mateixa l'existència d'unes condicions que afavoreixen l'emigració de les dones. O el que és el mateix, l'existència d'uns condiciones que no afavoreixen el benestar de les dones en els seus municipis.

La major participació de les dones en l'emigració rural s'atribueix, habitualment, a l'escassetat d'oportunitats laborals, però també hi existeixen evidències d'altres factors que fomenten la mateixa. I és que si els estereotips en les zones urbanes segueixen reproduint-se, en les zones rurals ho fan a major escala. Actualment, la feminització de les cures segueix sent un rol de difícil digestió, i és que a les dones ens continuen atribuint, quasi com un fet natural, l'obligació de cuidar d'altres persones, ja siguen infants com persones majors. Si tenim en compte que en l'àmbit rural, hi ha un major nombre de persones major, i per tant un major envelliment, significa que hi ha més dones que tenen una major càrrega pel que respecta a aquesta tasca «domèstica». Si a açò afegim que en l'àmbit productiu hi ha una menor evolució professional no és d'estranyar que les dones, sobretot les joves, emigren per buscar altres horitzons on poder realitzar-se personalment i laboralment.

La pressió ambiental, d'un poble menut també és més forta que la d'una gran ciutat. I és que sols cal preguntar-nos com pot una dona eixir d'una situació de violència de gènere? Com abordar aquesta qüestió dintre de la idiosincràsia d'un poble menut, on tot el món es coneix i no tot el món està disposat a endinsar-se en les cases dels altres, arriscant l'amistat o familiaritat amb el maltractador? Si açò ja ocorre en les grans urbes, imaginem-nos- ho en un poble xicotet.
Abans d'aprofundir en algunes propostes sobre com afrontar aquestes situacions, cal dir, que viure en un poble menut i de l'interior també t'ofereix molts avantatges, un d'ells és la qualitat de l'aire i de vida que es respira, però com que açò no és suficient per a evitar el que està succeint, cal implantar, com ja estem fent, polítiques que fomenten i fixen la població perquè les persones que viuen en ells, sobretot les dones, es queden voluntàriament. I és que sols ho faran si veuen incrementades les seues oportunitats de progressar, i sobretot si se senten recolzades.

Aquest passat cap de setmana el Consell, reunit al seminari de Montanejos, va fixar un objectiu clau antidespoblament. Treballar la igualtat i la inserció sociolaboral de les dones en l'àmbit rural. Un objectiu que es traduirà en una convocatòria en la qual finançarem, des de l'Institut Valencià de les Dones, programes encaminats a la participació activa de les dones en el seu municipi i també programes que vagen dirigits a la millora de la inserció laboral d'aquestes, així com, mesures per a l'eliminació de la precarietat laboral. La valoració dels programes es farà per primera vegada, comptant amb un criteri poblacional en el qual es puntuarà de manera més favorable als municipis amb menys nombre d'habitants. D'aquesta manera volem aplegar a eixe 81,92% que representen els municipis de la Comunitat Valenciana amb menys de 10.000 habitants, i que tenen majors dificultats a l'hora d'implementar polítiques efectives d'igualtat. Està comprovat que les dones fixen la població, i que a més a més, són les que major contribueixen a comerç local i per tant, al sosteniment econòmic del seu poble.

Per altre costat, i per afrontar el tema que major ens preocupa, la violència de gènere, amb la voluntat de acomplir a una de les mesures del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, hem posat en Marxa un servei per a atendre a dones localitzades en àrees de l'interior i rural de la Comunitat Valenciana. Aquest servei rural és complementari a la Xarxa de Centres Dona 24 h i compta amb quatre punts d'atenció situats en les localitats de Sant Mateu, Sogorb, Yátova i Elda. La novetat d'aquest servei, que és únic en Espanya, és que és itinerant. Açò significa, que si amb la col·laboració ciutadana, de l'entorn o d'agents que atenen i treballen amb les dones (Xarxa Valenciana d'Agents d'Igualtat, Serveis Socials, Centres de Salut...), es detecta una situació de maltractament, violència de gènere o agressió sexual, les professionals dels Punts Rurals (a través del 016 o del 900.580.888) es desplaçarien a la localitat en qüestió, o a la localitat acordada amb la víctima.

La carència de recursos especialitzats a les zones de l'interior, o les dificultats de mobilitat per la manca de transport no poden ser un obstacle en la lluita contra la violència de gènere, ni tampoc una excusa per a no atendre a les dones que la pateixen. És per aquest motiu, que cal destacar el paper d'aquests Punts d'Atenció Rurals, perquè per primera vegada són les professionals qui es desplacen i no la víctima fins al seu municipi, procurant així una atenció i un acompanyament personalitzat, en el que a més a més, es treballa en les persones del seu entorn. En sols tres mesos, hem atés a 171 dones, amb 529 atencions en itinerància, és a dir, 529 vegades que les professionals s'han desplaçat per a fer una correcta atenció. Aquestes xifres ens desvelen que encara queda un llarg camí per recórrer si el que volem no és sols acabar amb la violència de gènere evident, sinó també amb aquella que roman oculta i que és majoritària, doncs representa el 70% d'aquelles que no denuncien.

Després de conéixer tot açò, hem de reafirmar-nos en que cal canviar les estructures dominants que situen en pitjors condicions socials i econòmiques a les dones, i l'àmbit rural no pot escapar de ser objecte de les nostres mirades, si no ven bé tot el contrari. Doncs per a les persones que creguem en el municipalisme com la manera més directa i pròxima a la ciutadania, no podem deixar que existisca en ell cap barrera que limite la participació i les oportunitats de les dones.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook