Aquesta serà una setmana decisiva per a que Sánchez siga investit (o no) President del Govern. I per a que ho siga, el PSOE deu abandonar la vergonyosa posició de veto permanent a Unidas Podemos.

Mai, almenys que jo sàpiga, un partit ha vetat els noms que altre partit que necessita per a la «governabilitat» de l'Estat li ha proposat per a entrar a formar part d'un Govern. La lliçó d'indignitat i d'apropiació indeguda de les idees d'altres que esta fent el PSOE de Pedro Sánchez passarà a la història per a saber com NO s'ha d'actuar davant situacions semblants.

Ficar en perill els resultats electorals del passat 28A amb unes noves eleccions generals, és arriscar a la població (que ja li va dir el que volia malgrat que el resultat de les urnes no li va agradar a Sánchez i a la seua camarilla) a un possible govern de les tres dretes que, com estem veient, no tenen cap escrúpol es pactar, tot i que el preu siguen els drets de les dones o dels col·lectius LGTBI.

Que Sánchez haja vetat a Iglesias, em sembla un destarot per la seua banda i un motiu més que suficient per a desconfiar plenament d'ell i de les seus paraules.

No senyor Sánchez, ja no em crec les seues paraules ni les seues promeses. Això no és ser un demòcrata. Tindrà més o menys afinitat amb Pablo Iglesias, però les urnes van parlar i van dir que la societat espanyola vol que governen junts formant un govern de progrés que permeta revertit algunes de les mesures que va imposar la dreta.

I, com molt bé sap, des d'Unidas Podemos sempre s'ha sigut molt més generosos amb el PSOE que a l'inrevés, perquè he de recordar-li que si vostè és President és perquè des d'altres partits, però majoritàriament des d'Unidas Podemos van recolzar la moció de censura. Però quan la va presentar Podemos, ni vostè ni els seus la van recolzar.

Com la investidura no siga possible i ens porte a unes altres eleccions generals amb la seua altivesa, arrogància i amb els seus vetos a Unidas Podemos jo no li ho perdonaré mai. I vull que ho sàpiga.

Sóc dona d'esquerres i feminista, però vostè (a qui per cert no he votat mai però que em queia bé) no em representa. I el seu partit tampoc. Està permetent el sofriment de massa gent. Gent que estime amb cara i nom propi. No li puc perdonar que, per estratègies polítiques que al final no sabem si aprofitaran o no, permeta que esta oportunitat de que governe una esquerra moderada i una mica social, es puga perdre.

Tampoc li puc perdonar que haja perdut tres mesos per a convocar una sessió d'investidura que no sabem encara com acabarà per qüestions de vetos incomprensibles i amb formes poc democràtiques per la seua part. No ha estat cap bon exemple de democràcia.

I li recorde que mentre vostè vetava i no formava govern, encara hi ha molta gent patint els retalls que la dreta del PP va imposar i que encara no han sigut revertits pel seu govern. Gent desnonada, gent treballant amb contractes que no permeten la dignitat, gent treballant sense contractes i amb jornades maratonianes, gent que espera fins a quatre mesos per a ser atesa per un especialista mèdic, o quinze dies per a ser operada d'un accident. Tot això esta passant mentre vostè desfulla la seua margarida.

Quan aquest article veja la llum segurament ja la sessió d'investidura s'haurà acabat, però no volia que algunes coses se'm quedaren per dir. I per això he aprofitat l'avinentesa per exposar algunes coses que ja no vull callar.