En un país tan desmemoriat com el nostre, que algú com Vicent Baydal s'entretinga a fer una breu història dels valencians a partir de breus -però amens, llegidors i ben documentats- articles curts que fan una repassada general als moments històrics més significatius dels valencians, és ben admirable. Del Sénia al Segura. Breu història dels valencians (València, Drassana, 2018), és una bona forma d'endinsar-se en el nostre passat. Amb una breu presentació d'Abel Soler -un altre gran divulgador de la història dls nostres pobles i descobridor de l'autoria del Curial e Güelfa-, i després d'una introducció del amteix Baydal, el volum es construeix a partir de quatre grans blocs: De la prehistòria a al-Àndalus -amb set capítols-, L'època medieval -amb onze punts-; L'època moderna -amb onze capítols més- i L'època contemporània, al qual Baydal dedica onze capítols més l'epíleg reflexiu final.
Els encerts del llibre de Baydal en són diversos: una cura exquisida per trobar el punt dolç entre visions antagòniques, de vegades; una encertada tria dels elements que posa en joc -des de grans esdeveniments a personatges que són quasi desconeguts en la nostra història per al gran públic-; i una prosa amena que àgilment ens va fent transitar pel nostre passat. Així, entre d'altres, el tresor de Villena i la dama d'Elx, el naixement de la ciutat de València, i una brevíssima -potser massa- ullada al món dels musulmans valencians, configuren el primer bloc. L'edat mitjana -període en què Baydal és especialista-, ens mostra capítols sobre Jaume I, Al-Azraq, els moriscos, Ramon Muntaner, el naixement del regne valencià, la guerra de la Unió, sant Vicent i el Compromís de Casp. Pel que fa a l'edat moderna, Joan Lluís Vives, les Germanies, la Guerra de Successió, però també personategs quasi desconeguts per al gran públic -com Pere Lluís Garcerà de Borja, Jeronima Galés i d'altres- conforme le paisatge dels egles XVI-XVIII, on precisament el segle del barroc -que tan definitiu va ser, en la configuració del pensament valencià- queda una mica coix. Per últim, el món contemporani s'inicia amn les Corts de Cadis, i s'entreté amb Blasco Ibàñez, els moviments polítics del segle XX i alguns personatges femenins poc coneguts -Conxa Boracino i Josefina Pla-, a més de fer una ullada al passat, el present i el futur de la nostra llengua. Hi manquen, ací, un parell de capítols dedicats a Fuster, Casp i Sanchis Guarner -homes que en positiu o en negatiu, construiren bona part del nostre present.
Amb tot, el trajecte que fa Baydal és ben suggeridor i no pretén ser exhaustiu. Els lectors que s'hi endinsen, podran, després, amb curiositat, aproximar-se -si no ho han fet abans- a Nosaltres els valencians -de Joan Fuster-, encara imprescindible, i a la Història del País Valencià, d'Antoni Furió, molt més completa i extensa. Llegir sobre el nostre passat sempre és enriquidor. Especialment quan es fa una història honesta i assenyada.
