Nosaltres, els votants, votem, però ells, els poders de l'Estat, disposen, i, finalment, es la seua voluntat la que queda beneïda. Fa tres mesos la majoria dels electors van decidir que volien un govern escorat a l'esquerra, però després de setmanes en les que per part de Pedro Sánchez no es va veure desig de buscar acords hem arribat a la situació actual on, una de les possibilitats que es a l'horitzó es la convocatòria d'una nova cursa electoral, oblidant, tant el partit guanyador PSOE com el que semblava el seu soci preferent, Unidas Podemos, els desitjos de la majoria de votants.
Una ullada a les hemeroteques ens diu que des del primer moment el PSOE tenia pressions externes, i també d'alguns dels seus «barons» per constituir un govern amb ministres del partit lila. A l'endemà de les eleccions alts càrrecs de la CEOE manifestaven el seu desig de no voler Unides Podem en un govern, «mentre no entre Podem al Govern hi hi haurà tranquil·litat, a l'espera que el Govern modere el que ha estat la seua política fins ara», això declarava un alt dirigent de la gran patronal, manifestant que, ni tan sols, els agradava la política feta per Pedro Sánchez en un any de govern.
No era nova ni única aquesta malfiança de les forces econòmiques vers el partit lila, també alguns mitjans de comunicació s'han mostrat contraris a la presència de Podem al voltant dels òrgans de decisió del poder governamental. Altra visita a la maleïda hemeroteca ens recorda que l'any 2016 Pedro Sánchez contava a Jordi Évole que «Determinats mitjans progressistes com El País m'han dit que si s'hagués produït un acord entre PSOE i Podem, el criticarien i anirien en contra. La línia editorial de El País hi ha estat abusiva i, fins i tot, insultant en lo personal, no sols en lo polític».
Els poders econòmics, alguns mitjans de comunicació i la resta d'estaments de l'Estat mai han vist amb bons ulls que aquells que ells qualifiquen com «comunistes» puguen estar en el pont de comandament de la nau espanyola. Com un mal menor els accepten associats al front d'Ajuntaments o CC.AA, sempre sentint el gra al cul que els suposa Marinaleda amb els jornalers dirigint la política local, i fent-ho bé, amb això ja tenen més que suficient. I si afegim la mala maror entre Pedro Sanchez, que mai perdonarà a Pablo Iglesias la cita en seu parlamentaria a la cal viva del GAL, i el líder «podemita», la presencia de Unides Podem al govern es literalment impossible, Egolatria per les dos parts, inexperiència de Pablo Iglesias i la forta pressió dels que volen que tot continue igual, perquè el regimen del 78 continue vigent, han fet que fins Setembre Espanya continue aturada amb un govern en funcions que ni fa ni deixa fer.
Les fitxes d'aquest parxís polític, on algú vol menjar-se a l’adversari per contar vint escons més, han tornat a la casella d'eixida, per uns queda l'esperança que al Setembre, vençut i desarmat, Podemos accepte votar favorablement Pedro Sánchez recolzant el govern des de fora. Pels poders de l'Estat estem davant l'ocasió de, fins i tot, crear un govern de salvació nacional amb la participació del PP, partit al que Sánchez va llençar floretes durant la seua intervenció en la investidura, I altres, la dreta extrema i l'extrema dreta veuen en les eleccions una oportunitat per arribar als escons blaus del Govern.
Mentrestant, per por i pressions externes, s'haurà perdut la gran oportunitat de tindre un govern d'esquerres, i hauran guanyat els que mai es presenten a les eleccions i sempre les guanyen.
