Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Imperi

Fa un parell de setmanes l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va organitzar una estada per a una trentena d'estudiants dels lectorats que la Generalitat Valenciana i l'Institut Ramon Llull tenen en universitats de dotze països d'Europa i Amèrica. Aprenents de Brasil, Rússia, Mèxic, Canada, la República Txeca, Itàlia, Cuba, Finlàndia, Polònia, Portugal, el Regne Unit i també d'Espanya on, per estrany que parega, també s'estudia la nostra llengua a les universitats de Madrid, Vigo o Valladolid.

És una lliçó d'amor a una llengua que han aprés a estimar des de la llunyania i que, passejant pel centre de la ciutat, sorprenien amb el seu valencià molts d'ací que només gosen a dir en la nostra llengua «fa molta calor!».

Recorde la curiositat, l'interés i el goig per aprendre una de les llengües d'Espanya en uns moments on cal recordar que el nostre és un país plurilingüe. El meu estimat Xosé Castro m'envia un vídeo amb una entrevista a Juan Carlos Moreno Cabrera. Els recomane que dediquen dotze minuts a veure el vídeo en YouTube on el catedràtic en lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid explica a una atònita i descreguda entrevistadora que totes les llengües són igual de fàcils o de difícils i que per a un castellanoparlant és molt més fàcil aprendre gallec o valencià que anglés. Amb tot, el que més sorprén l'entrevistadora quan pregunta quina llengua és més útil aprendre és que li responga que per a trobar faena és més útil aprendre les altres llengües de l'estat... afortunadament.

Moreno Cabrera recorda que les llengües més esteses en el món no ho són pel seu valor intrínsec, sinó per una història lligada a l'imperialisme. Un imperi és una forma d'estat però també és una declaració de força: un «estat molt poderós, encara que el seu cap màxim no siga un emperador. L'imperi nord-americà». No oblidem que 'imperar' és «dominar o manar» .

Sentim una estranya atracció, fascinació inclús, cap als poderosos, els dominants. Pensant que si ho són, deu ser perquè tenen mèrits per a ser-ho. Si una persona és rica, és perquè ha tingut visió emprenedora i ha treballat de valent per ser-ho i no pensem que la majoria de les famílies riques actuals són fruit d'herències i que nasqueren d'una posició de domini. Concessions de l'estat, monopolis, exempció de tributs o informació privilegiada són els mèrits que acrediten la majoria de les fortunes que omplin la revista «Hola». Amb les llengües passa igual.

Compartir el artículo

stats