Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

lluis Mesa

Punt i coma: el triomf de la heterodòxia

El DNV definix el punt i coma com un signe que suposa la realització d'una pausa mitjana. És complex trobar el senyal central exacte de res però evidencia que en la vida no tot és punt o coma. No hi ha una única tonalitat per a definir el món sinó que existixen matisos que el descriuen. Així que hui, benvolgut lector i benvolguda lectora, com podeu imaginar, vos convide, en qualitat d'heterodox militant, a reflexionar al voltant del punt i coma i de l'ortodòxia dominant que vivim.

Considere que a voltes tenim por a demostrar la nostra heterodòxia en públic. No volem que ens vegen com a part diferent d'un grup. Encara pensem que sols es pot anar a un acte polític per a aplaudir. Un servidor, per exemple, ha intentat sempre assistir a les activitats de les forces polítiques. Recorde de més jove haver participat amb el company Josep-Lluís Marín de tots els mítings d'una campanya electoral i entrar-ne en el mateix dia a un d'Herri Batasuna i després al de Fuerza Nueva. No cal arribar a tant, però almenys sí ser capaços, amb ulls heterodoxos i tolerants, d'escoltar distints partits.

També hem d'apartar-nos dels prototipus ortodoxos de la masculinitat o la femineïtat. Entre el punt i la coma hi ha matisos. Acceptem que un home com jo planxe de nit mirant la tele mentre la família descansa al sofà però encara ho veiem com una excepció. Com deia Isabel Olmos en l'article «Para no dejarnos ser», hem de fugir d'un model de dona que tinga aspecte de xiqueta. No podem creure que Irene Montero ha de depilar-se les aixelles per a demostrar que és millor dona. L'altre dia comentava amb la meua amiga psicòloga María (amb la qual compartisc valors feministes) que no sols s'ha de rebutjar que la femineïtat d'una dona va unida a tindre uns pits considerables sinó que elles han de pensar que un home no és més perfecte si té un gran penis (anomenat per l'admirat Josep Lacreu piu, pardal, canari, fava, etc... per a demostrar que hi ha una immensa gamma de grisos que definixen el sexe masculí).

A més, l'heterodòxia convida a tindre clar que les creences personals han de quedar-se a casa, quan ocupem un càrrec públic. Per devota que siga una autoritat, no té trellat que un estat aconfessional faça alcaldessa perpètua una mare de déu, com acaba de passar a Calp. Les «marededéus» no poden tornar al poder, deia l'altre dia Rafa Esteve-Casanova. A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar.

Així que no ens deixem enlluernar per les ortodòxies. La llibertat ens fa mirar el món amb matisos, com el punt i coma. Visquem la vida, doncs, amb la millor heterodòxia possible.

Compartir el artículo

stats