Dissabte passat de matí un gran nombre de persones, acompanyades en molts casos per les famílies, la majoria de les quals procedia de Ciudad Juárez, a Méxic, compraven com un dissabte més a Walmart, un gran supermercat d'El Paso, a Texas. Res ni ningú feia presagiar la tragèdia que un fatídic instant després, un terrible instant després, protagonitzaria un individu de 21 anys amb un fusell automàtic a les mans: un salvatge atemptat va causar la mort indiscriminada de 22 persones. L'autor de la massacre, Patrick Wood Crusius, és un jove supremacista blanc que va conduir nou hores al volant del seu cotxe des de Dallas per cometre els assassinats. Este individu era un jove solitari obsessionat amb la presumpta invasió d'hispans a l'estat de Texas, segons el manifest que havia publicat a Internet. El lliure mercat d'armes té estes conseqüències.
No ha sigut la primera massacre racista. De fet, seguint esta perversa cadena d'atrocitats globals, Patrick Wood Crusius es va inspirar en el brutal atemptat de Christchurch, a Nova Zelanda, contra dues mesquites musulmanes comés per un altre supremacista blanc, Brenton Tarrant: van perdre la vida 51 persones. Tant se val que siguen hispans o musulmans, el discurs de l'odi empastifa cada vegada més les xarxes socials i contamina les actituds de molta gent arreu del món. El discurs de l'odi és una fòbia inspirada pel racisme i la xenofòbia, de vegades sinistrament barrejades, l'odi al d'ètnia diferent barrejada amb l'odi al que ve de fora, enllà de les nostres fronteres, sobretot si és pobre i fuig de la fam o de les guerres. Als migrants rics no els afecta, ells tenen moltes maneres i possibilitats de buscar-se la vida. I tampoc no són els mateixos migrants els que arriben del nord o els que arriben del sud, sempre hi ha classes socials i especificitats en estos temes.
Els Estats Units han trobat en el seu inefable president, Donald Trump, el principal instigador d'estos prejuís amb la seua insidiosa campanya en contra dels migrants hispans i la seua constant verborrea xenòfoba: el mur que vol construir a la frontera amb Méxic, el tractament inhumà que reben els migrants que la creuen, les seues provocacions constants... Beto O'Rourke, excongresista demòcrata de Texas, ha acusat directament a Trump de ser un president racista. I no és l'únic, clar està. Motius no manquen, la veritat, perquè el discurs de l'odi en mans d'una persona com ell, amb el seu poder d'influència i la seua capacitat de ressonància a les xarxes socials, és un perill per a la humanitat sencera. Carregar les tintes contra el més dèbil és una perversa, miserable, sinistra i mesquina estratègia que distrau l'atenció en contra dels més poderosos: corrupció, privilegis, influències, actituds despòtiques i abús de poder...Donald Trump s'ha guanyat a pols el qualificatiu de racista, no debades molts analistes de diferents mitjans de comunicació han arribat a esta més que evident conclusió després de llegir o escoltar els seus missatges a les xarxes o les seues reiterades declaracions públiques.
El cim dels despropòsits ha sigut l'agressiva polèmica que ha mantingut amb quatre congressistes demòcrates -s'ha atrevit amb elles fins i tot- que han plantat cara a la xenofòbia, la misogínia i la seua actitud racista: Ayanna Pressley, afroamericana, Ilham Omar, de procedència somalí, Rashida Tlaib, de procedència palestina i Alexandria Ocasio-Cortez, de Puerto Rico. Són la mostra d'un canvi de signe social en el món polític que Trump ha digerit de mala manera: amb menyspreu i desqualificacions diverses.
El rovell de l'ou d'esta situació és que Trump és ni més ni menys que el poderós president dels Estats Units. Un president que dia rere dia no fa més que reiterar un discurs excloent i fomentar actituds de menyspreu contra els migrants. Atenció amb el discurs de l'odi que pot sembrar autèntiques tempestes, com ja ha passat. Donald Trump és un president racista que s'ha convertit potencialment en un perill mundial.
