Veure Pedro Sánchez passejar-se per València per demanar el «sí» de Compromís deixa bocabadats molts militants i votants socialistes que es fan algunes preguntes pertinents: ¿els socialistes valencians no representen els interessos dels país?, ¿no volen millorar el finançament i l'han de concedir a l'únic representant de Compromís perquè els vote la investidura? I, sobretot: ¿per què Sánchez es reuneix amb sindicats i associacions —crec que s'ha deixat les comunitats de veïns i els presidents d'escala— que no el poden votar? ¿Per què no es reuneix primer amb Podemos que són els que tenen la clau que obri tots els panys? ¿Per què tanta suplica humiliant a la dreta? ¿És fava Pedro Sánchez o es pensa que ho són tos els altres? El que tothom comença ja a sospitar és que, probablement, la reunió de Pedro Sánchez amb Compromís només siga una jugada més de la partida d'escacs que ha preparat Ivan Redondo, gurú del president, per fer l'escac i mat definitiu a Pablo Iglesias. La darrera partida va quedar en tables per la genial jugada de Pablo Iglesias de fer un pas al costat, però que no sabé rematar acceptant l'oferta d'entrar en el govern —si és que era sincera— de Sánchez.
Seria impresentable que el «gurú» i el president mateix estigueren jugant a «Joc de Trons» o a «House of Cards» quan el personal ja ha dit tres o quatre vegades seguides que vol un govern progressista amb suport dels nacionalistes i que no vol que el PSOE s'apunte al bàndol «nacional» que ara li volen dir «constitucionalista». Ja m'explicareu quina classe de constitucionalistes són els que no tenen cap objecció a incloure Vox i a excloure els que diuen que són «nacionalistes». Una pregunta: ¿com poden voler que no se'n vagen, que es queden a Espanya, però que no compten per a res? Sí, seria impresentable que el futur govern de l'Altiplà no fóra producte d'una negociació entre forces progressistes i que depenguera de les habilitats en el tauler d'Ivan Redondo, un mercenari, autor del lema «Limpiando Badalona» que va portar Xavier Garcia Albiol a l'alcaldia. Una campanya al més pur estil de l'extrema dreta europea. Sí, en mans d'un professional que no té carnet de partit i treballa per qui pague els seus serveis. També per a l'extrema dreta que avui diu que combat. Diuen que Redondo va convéncer Pedro Sánchez, que no les tenia totes, perquè presentara la moció de censura després de la sentència del cas Gürtel. Diuen que va dir a Sánchez. «És el moment de fer escac i mat. Pots ser president del Govern». També diuen que va veure la conveniència d'anticipar les eleccions: «el calendari i el temps és el més important en política». Va mobilitzar l'esquerra per fugir del tripartit de la dreta extrema. Ara, però l'escac i mat va contra Pablo Iglesias. I van movent les peces...
