12 de agosto de 2019
12.08.2019

El cardenal Cañizares hauria de fer seua la llengua de la Pilota

12.08.2019 | 16:04
El cardenal Cañizares hauria de fer seua la llengua de la Pilota

El passat dia 3 la web de l'"arzobispado de Valencia" informava que aquest estiu, les misses en anglès, xines i ucrainià mantindran el seu horari normal a les parròquies del Cap i Casal. Així, a l'església de Sant Joan de l'Hospital, al carrer Trinquet de Cavallers, cada dissabte, a les 12, continuarà celebrant-se la missa en anglès, tal i com es fa tot l'any.

Pel que fa als fidels de llengua xinesa, cada diumenge a les 17,30, aquests cristians podran continuar celebrant l'Eucaristia en xinès.

I al convent de la Trinitat, els diumenges a les 9,30 se celebrarà la missa en ucrainià, com es fa normalment.

Les misses que sí que s'han suspès (a la parròquia de Santa Anna), són les de llengua portuguesa, que es tornaran a reemprendre el setembre en el seu horari habitual, és a dir, els dissabtes a les 8 de la nit.

També s'han suspès les misses en italià, a la parròquia dels Sants Joans, a la plaça del Mercat, que es tornaran a celebrar a partir del 15 de setembre, els dissabtes a les 6 de la vesprada.

Finalment, unes altres misses que també s'han suspès són les que se celebren en polonès, a la parròquia de la Mare de Déu del Roser del Cabanyal, i que també a partir del setembre es tornaran a celebrar en el seu horari habitual, cada diumenge a les 6 de la vesprada.

Sempre he cregut que és important poder celebrar la fe en la llengua del poble, tal com recomanava el Concili Vaticà II. Per això em vaig alegrar quan vaig conèixer que a diverses parròquies de València, les comunitats cristianes de llengua xinesa, polonesa, ucrainiana, anglesa, portuguesa i italiana podien celebrar l'Eucaristia en les seues llengües.

Però si al País Valencià els cristians d'origen italià, xinès, portuguès, polonès, anglès i ucrainià poden celebrar la seua fe en les seues llengües, paradoxalment, encara hui, als cristians valencians se'ns prohibeix expressar la nostra fe en la nostra llengua. Per més incomprensible que siga.
No conec cap cultura ni cap poble, a excepció del cas valencià, que als temples l'Església rebutge la llengua del propi país, tant a les webs dels bisbats com a la litúrgia, a l'ensenyament als seminaris i a la Facultat de Teologia i a la catequesi. I amb tot, som molts els cristians valencians compromesos amb la nostra llengua i decidits a defensar-la. Malgrat l'ostracisme (o precisament per això) que la jerarquia valenciana fa del valencià. Caldrà recordar als bisbes valencians la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'Estatut d'Autonomia i la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, que defensen i protegeixen l'ús de totes les llengües.

L'animadversió de la jerarquia valenciana per la nostra llengua és un problema greu que s'ha de solucionar, per tal que els cristians valencians no ens vejam discriminats en el moment de viure la nostra fe.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook