13 de agosto de 2019
13.08.2019
Ni un minut de glòria

Altsasu, mil dies d'ignomínia

13.08.2019 | 17:12
Altsasu, mil dies d'ignomínia

Aquest dies tres joves del poble navarrés d'Altsasu han complit mil nits dormint entre les quatre parets d'una cel·la de la presó, lluny dels seus amics, lluny de les seves famílies, lluny del seu poble, vivint empresonats una part de la seua joventut. I tot per una simple baralla de bar, com les que tenen lloc en milers de poblacions, però en aquesta ocasió aquests joves i alguns dels seus amics, també condemnats a penes de presó, van tindre la mala sort que entre els integrants d'aquella esbatussada hi eren un tinent i un altre guardìa civil.

Algú va veure la possibilitat d'aprofitar aquell altercat juvenil en la matinada d'un dia de festa major al poble i, segurament, amb la ingesta d'alcohol com mala acompanynant, per escarmentar la joventut d'un poble d'arrels nacionalistes. I la paraula màgica, terrorisme, va eixir automàticament del barret de la Justicia, per així poder enviar el cas a l'Audiència Nacional, institució hereva de l'antic Tribunal d'Ordre Públic de l'època franquista.

L'única manera de mantindre a aquells joves en presó preventiva era acusar-los d'un acte terrorista, i fou aixi com una simple baralla matinal en un bar de poble es va convertir en un acte terrorista quan un joves van dir «madero» a un tinent de la guàrdia civil que anava de paisà. Però feia falta algun jutge afí a eixa Brigada Aranzadi sempre disposada a deixar ben parats els poders de l'Estat. I com una trista casualitat el cas dels joves d'Altsasu va caure damunt la taula de la jutge Lamela. Si, la mateixa que va enviar a presó els Jordis i ferma mà de ferro de la justicia contra l'independentisme català. Tot va quadrant, i la jutge va enviar a presó provisional a tres d'aquells joves, els que fa uns dies han complit ja mil dies privats de llibertat.

Una vegada acabada la instrucció, calia continuar endavant, i qui millor per portar endavant aquesta farsa d'un judici per terrorisme que una jutge com Concepción Espejel, casada amb un coronel de la Guàrdia Civil, i condecorada tant pel cos de Policia com per l'institut armat creat pel Duc d'Ahumada que li havia atorgat la Creu blanca de l'Ordre del Mérit que premia a qui amb la seua conducta pose en relleu el prestigi de la Guàrdia Civil. Alguna cosa feia una forta pudor a podrit, i no era a Dinamarca, sinó als voltants de l'Audiència Nacional.

Com era de preveure la sentencia no va poder parlar de terrorisme, no havia existit, malgrat haver estat l'excusa per mantindre els joves en presó preventiva i per jutjar-los a l'Audiència Nacional. Però les penes van ser altes, en alguns casos de 13 anys de presó, per una simple baralla de bar on no van haver-hi ferits greus, i on qui deia ser el principal agredit, el tinent de la Guàrdia Civil, apareix en vídeos de després de la baralla vestint una camisa blanca, impol·luta, i sense cap rastre d'haver patit una greu agressió. La Sala presidida per Espejel va negar-se a visionar proves i va refusar també diversos testimonis, tots favorables als acusats. Ningú els podia espatllar aquell juí amb el que volien enviar un avís a tots els que pensen que poden revoltar-se contra els poders de l'Estat. La Justicia espanyola ha volgut deixar ben clar que, en qualsevol moment, pot convertir-se en injustícia si es per salvar la sacrosanta unitat de la pàtria. Els d'Altsasu continuen a la presó mentre la jutge Lamela ha estat ascendida des de l'Audiència Nacional al Tribunal Suprem, un bon camí per arribar al Consell General del Poder Judicial. Amor amb amor es paga, diu la dita.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook