Després d'aquest sufocant estiu, mostra evident de que allò del canvi climàtic és una realitat seriosa, una gran majoria de la gent que volem una entesa entres les esquerres tenim que dir quelcom, i cal fer-ho sense caure al parany de les explicacions fàcils, sense reduir el dilema a un xoc entre persones, o entre dos partits.

Sembla que el nucli central del problema es situa en si és possible una govern de coalició. El britànic Ralph Miliband, al seu darrer llibre, publicat poc després de morir al 1994, després de fer anàlisi de les estratègies dels governs d'esquerra, avançava la següent conclusió: La idea de coalició és crucial ,puix reconeix el gran fet que cap organització de l'esquerra sola podrà afirmar que representa tots els moviments de protesta i pressió...Coalició significa aliança de forces diferents, amb la negociació i compromís entre elles com condició essencial per l'avanç l'èxit (Socialismo para una época de escepticismo, Editorial Sistemas).

Em pregunte: perquè resulta tal difícil la suma entre opcions diferents però,no antagòniques? Ens consta que a nivell programàtic , de programa concret de legislatura, les dificultats son superables, malgrat això, la conformació d'un govern plural, almenys en el qual les principals opcions tinguem presència, no ha reeixit de moment. Resulta obvi que algunes desconfiances, producte de fets passat, podem influir, tanmateix, la «qüestió catalana» és altre factor a tindre en compte, ja que com sabem el PSOE manté una negativa a una consulta, en tant que l' altra peça del possible govern participa en la proposta de fer una consulta pactada i amb garanties.

Sense, ignorar les dificultats, des d'una perspectiva realista, el problema té solució o eixida; les opcions de dreta han après la lliçó i no oculten que estan disposades a coal·ligar-se. Què hi faran les esquerres? No lis demanem que renuncien a les sues propostes diguem-ne més ideològiques o a llarg termini. Sons cal una certa dosi de trellat, i això, vol dir entesa, acord per un període o una etapa, que seria de reformes i regeneració democràtica. Restarien,per altres circumstàncies, problemes com de Catalunya, la qual cosa no equival necessariament a renunciar a certs moviments cap una solució en el temps, o de transició.

Doncs, confiem, i demanem, entesa, o siga, un acord raonable. Estic fent ús de paraules, he dit raonable, i què resultaria raonable?. Vull dir de mínims? Possiblement sí, però, això és precisament allò que és conegut sota el terme de coalició, o no?