14 de agosto de 2019
14.08.2019
Perquè em dona la gana

Desorientada

14.08.2019 | 23:48
Desorientada

Tenia un amic, que desgraciadament ja ha mort, que sempre em deia que la meua era una generació de gent sempre desorientada. Això m'ho deia quan jo era molt jove, tindria uns vint-i-cinc anys més o menys. Jo, que ja era sindicalista de CC.OO. i molt orgullosa de ser-ho, sempre li ho negava. No sóc capaç d'entendre com un Estat governat en funcions per no se sap molt bé quines estratègies i per gent d'un partit que s'anomena socialista i que té cent quaranta anys no s'arromanga i dona permís per a atracar a un vaixell que porta més de cent cinquanta persones salvades d'una mort segura a la Mediterrània. Em sembla molt greu que cap govern europeu siga capaç d'acollir a un vaixell carregat de persones que fugen d'un Estat fallit com ho és Líbia i donar-los refugi. No soc capaç d'entendre-ho.

Aquestes persones no venen de viatge a deixar-se els diners en hotels i restaurants. I potser per això no les vulguen en cap lloc. Però venen fugint de la guerra, de la fam i necessiten ajuda humanitària. I els governs de tota Europa i de tots els signes polítics els l'estan negant. Jo ja no soc capaç de mirar la nostra Mediterrània sense pensar que és un gran cementeri de persones que venen buscant millorar les seues vides.
De veritat que el meu desconcert no para de créixer en veure que aquestes vides humanes no importen a ningú i he de reconéixer que això em desorienta moltíssim. Com el que està passant a la frontera sud i als països al sud dels USA. De veritat que em fa mal veure com se'ls tracta, quasi com si foren animals i no éssers humans amb drets i dignitat cadascú d'elles i ells. I les criatures, com creixeran aquestes criatures a qui separen dels pares, o que són fruit de violacions, o que han perdut a la mare ofegada al Mare Nostrum? Els seus drets humans són totalment trepitjats i ultratjats sense que ningú o quasi ningú reaccione.

I mentre a Europa, a aquesta Europa social, benpensant i defensora dels drets humans, mirant cap a un altre cantó sense tindre en compte que aquestes persones no poden tornar a cap lloc perquè la seua vida està en perill. No els importa la vida d'aquestes persones que consideren vides de segona mentre ells i ells juguen partides d'escacs sobre com arreglar el món i discuteixen de com repartir el poder entre els partits dirigits majoritàriament per homes sense escrúpols a qui no importa la vida de totes aquestes persones. No ho puc entendre. No sé cap a on caminen aquestes societats deshumanitzades per un neoliberalisme ferotge i individualista on sempre s'anteposa el «jo» enfront del «nosaltres» deixant caure, d'aquesta manera, sempre en les cunetes o en fons del mar a aquelles persones més vulnerables.

No soc capaç d'entendre tanta mesquinesa humana i això em desorienta bastant. Ja ho deia aquell amic, «a la vida et trobaràs moltes coses que no podràs entendre i hauràs de conviure amb elles. I això et desorientarà i et farà mal». Quanta raó tenia. Per cert va ser la primera persona que em va regalar una ploma d'escriure i em va dir...I escriu-ho tot». Gràcies Joan. Tenies raó.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook