Al cap i casal el seu ajuntament, amb bon criteri, està intentant cobrar l'impost de bens immobles(IBI) a aquells edificis de la l' Església Catòlica que son un clar negoci, en part immobiliari, i que no tributen tal i com fem el conjunt de la ciutadania, i tot, gràcies a una sèrie normes jurídiques que caldria interpretar des d' una òptica d' interessos públics, i que òbviament, els responsables eclesiàstics fan en benefici propi.

Tot te un punt de partida,: La Constitució al seu article 16 entre altres coses diu «Els poders públics tindran en compte totes les creençes religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l' Església Catòlica». Dons bé, els acords de l'estat amb la Santa Seu de 1979 van dotar de privilegis a l' esmentada creença religiosa, dels quals s' en deriven alguns beneficis tributaris, cosa que es concretaria en les normes que regulaven els impostos municipals.

Davant, doncs, de la situació dels edificis que venen complint una finalitat de culte o estrictament religiosa, ens troben amb l'existència d'altres immobles, o locals, que son de titolarilitat d' entitats de l'Església que han gaudit de beneficis fiscal, com és el cas del impost de bens immobles(IBI). En prou casos, tals edificis o locals son arrendats a entitats privades, pagant el lloguer corresponent i instal·lant-ne un negoci, també hi d' altres casos de locals explotats per activitats lucratives de la pròpia Església.

Un practica prou constatable és que l'Església crea fundacions, que son persones jurídiques obligades per llei a no tindre ànim de lucre, i què, precisament per no tindre eixe ànim estan exemptes del pagament del IBI. L'argument de les autoritats eclesiàstiques, per no pagar el Ibi, és basa es que tracta de bens de fundacions. No estarem davant d' un clar frau de llei? Al meu parer, coincidint amb prou altres opinions que he llegit, hi ha un evident abús de la figura de les fundacions benèfiques per encobrir un lucre o negoci immobiliari, i també, per eludir unes càrregues fiscals que afecten per igual a la ciutadania. Per tant son un frau.

Venim,doncs, com hem vist, arrossegant una situació emparada en una lectura interessada de la Constitució; així, passen anys i governs, sense que des de les instàncies superiors s'adopten canvis legislatius sobre el tema. Que des dels ajuntaments s' intente posar punt i final a la situació és, doncs, quelcom d' agrair i aplaudir. Estem davant d'una qüestió de justícia i d' una societat que vol ser lliure i igual.