Llegia aquesta setmana en aquest mateix mitjà que ara al setembre el Conseller d'Economia parlarà amb totes les seues companyes i companys per a reduir les despeses de tot el Consell a excepció dels serveis essencials, educació, sanitat i els serveis socials, perquè no ni hi ha diners. I és que continuar sense Pressupostos Generals de l'Estat és el que té com a conseqüència, però estem en la segona quinzena d'agost i no tenim ni govern ni previsió de què es puguen aprovar els pressupostos del 2019. Però el de seure's a negociar un programa de govern seriós per evitar unes noves eleccions generals al Novembre i, de pas, negociar les línies mestres dels pressupostos, va a ser que de moment no està a l'agenda del principal responsable d'aquesta situació, el president en funcions, Pedro Sánchez.

El tacticisme de Sánchez té repercussions a les vides quotidianes de tota la ciutadania que, malgrat l'estiu i de les vacances de molta gent, hauria de estar clamant per una solució al greu problema quotidià que suposa la falta de govern estable. I no parle de les anades i tornades dels mercats que també ho estan notant, parle d'assumptes que ens afecten a tota la població.

Els ajuntaments i les comunitats autònomes que són les administracions més properes a la ciutadania no reben els diners que els deu l'Estat i això repercuteix directament als serveis que presten. I tenen dues opcions: continuar prestant-los i endeutar-se encara més, amb la qual cosa, quan escampe la situació se'ls penalitzarà per aquest augment del deute pels mateixos que els han obligat a endeutar-se, o siga el govern de l'Estat. O l'altra opció que implica deixar de prestar serveis per a no augmentar el deute, però al preu de deixar sense determinats serveis a la població.

I mentre, com estem en agost, doncs la casa per agranar i les negociacions, almenys aparentment, paralitzades. I vindrà setembre amb els retalls i les presses. I aleshores és possible que demanen amb pressa buscar solucions per tal d'evitar unes noves eleccions on saben que seran castigats i perdran part del vot que se'ls va prestar l'abril passat.

No negue que no tinguen dret a unes vacances per a descansar, no estic dient això. El que dic és que estem en una situació d'emergència econòmica i social que ens afecta directament a tota la població i que, de la mateixa manera que a l'administració la gent fa torns de vacances per a continuar prestant serveis, al Govern devia haver-hi gent que avançara amb les negociacions amb la resta de formacions polítiques necessàries per a formar un govern, com més aviat millor.

Però com diria la meua iaia Maria, «açò és parlar per no callar», perquè per als viuen lluny de la realitat social que vivim la ciutadania, els nostres problemes derivats de la seua inacció els donen completament igual. Els seus interessos passen per les quotes de poder que poden guanyar o perdre en funció d'unes negociacions que no tenen gens de pressa per encetar per a solucionar la greu situació en què ens trobem. Però la gent tenim memòria i, si hem de tornar a votar al novembre, també votarem en conseqüència d'aquesta inacció.