En este mes d'agost he escrit reflexions al voltant dels signes de puntuació. De segur que s'ha notat la meua debilitat per ells. Considere que són una ferramenta positiva que ordenen els escrits Tot i això n'hi ha un pel qual no tinc simpatia. Es tracta dels punts suspensius. Indiquen que el sentit d'una oració queda suspés i que una enumeració està incompleta. Personalment crec que és una manera d'amagar el que es pot dir o no expressar tot el que es podria contar.
La vida està plena de punts suspensius. Simbolitzen la forma de no explicar amb detall tot el que se sap. La falta de transparència en el brot de listeriosi és el cas més actual. També està l'exemple de la construcció del tren de Sagunt al port de Sagunt. Pareixia que, una vegadà ho aprovà les Corts, sols necessitava la dotació econòmica per part de l'Estat. Però ara resulta que el govern es mostra ambigu i no ho pressuposta.
Els dubtes dels punts suspensius arriben als senyals de trànsit. Per exemple, la línia continua expressa que està prohibit avançar, encara que es veja que no hi ha perill. Tanmateix hi ha determinats contextos, com ara l'avanç a una bicicleta, que permet fer-ho, quan s'interprete que no és perillós. Massa ambigüitat per a un senyal important.
Si continuem amb el tema de les carreteres i les bicicletes, tampoc cal no oblidar els dubtes que generen la conducció i que potencien que es provoquen accidents com el que vaig viure dissabte passat. Mentre corria pel pont d'Estivella del segle xviii, un autobús d'una línia regular agafà una revolta a una velocitat adequada però sense visibilitat. A l'altra banda, aparegué de sobte una colla de ciclistes que ocupava íntegrament el seu carril. El resultat és que el poc i inevitable espai que envaí la zona contrària el vehicle fou suficient per a fregar una ciclista i que esta perdera l'equilibri. La situació no arribà a més, tot i que la Guàrdia Civil m'agafà de testimoni per a l'atestat. Podria haver passat molt perquè el conductor no avisà que necessitava obrir-se i perquè l'ocupació sencera d'una calçada per part de les bicicletes no els permet reaccionar, quan arriba una revolta poc visible. Considere, doncs, que hi ha ambigüitat en el codi de circulació en diversos casos pel que fa a la convivència de les bicicletes i la resta de vehicles. Esta facilita les imprudències per ambdós parts i perjudica els més dèbils, els ciclistes i les ciclistes.
En definitiva, estem en una societat on a voltes s'abusa dels punts suspensius per a potenciar l'ambigüitat o no dir tota la veritat. No deixem, doncs, que ens facen dubtar amb normes ambigües ni amb pronunciaments que no són exactes. Sempre tenim dret a conéixer íntegrament la veritat.
