Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Retorn

El mes de setembre s'enceta al meu poble precedit per una ànsia de balls i de música, campanes al vol i assajos de les danses que ens fan mostra representativa de l'herència cultural del poble valencià.

Amb l'inici de la novena que acabarà la nit del 6 de setembre, els espolsadors ocupen l'espai públic dels carrers de volta. Reixes, portes, pollegueres, balcons i fronteres es deslliuren de la pols i les teranyines que la calor i la peresa de l'agost ha acumulat, ben disposades a ser obertes de bat a bat per tal d'acollir família, amics i veïns, fills del poble que tornen i visitants que deixaran la comoditat del sofà per viure en directe alguna de les tres processons.

El concert de la nit del retorn, amb què ens obsequia la banda del poble, s'interromp a la mitjanit per escoltar el volteig del retorn i les 21 salves que acompanyaran la narració oral de la troballa de la imatge de la Mare de Déu en una morera i els intents infructuosos del poble veí per quedar-se amb ella. A colp de batall, la colla de campaners fa sonar de les protagonistes Sant Onofre, Sant Vicent, Salut, Crist de l'Agonia i Sant Jaume repics mítics com «el retorn» i «la xirivia».

No és la troballa de la Mare de Déu de la Salut una història original. En un radi de pocs quilòmetres, Corbera trobà la seua marededeu al Castell, l'Alcúdia emparà la imatge de la marededeu de l'Oreto i Sueca, la de Sales. Tampoc és insòlita la història del retorn, entre pobles veïns, les relíquies i imatges tenen certa predilecció per quedar-se en el més desfavorit o a mitjan camí, com la marededeu de Meritxell en un intent de fer pau entre les parròquies d'Andorra.

Potser el més singular és que fou trobada en la soca d'una morera, per recordar-nos un passat lligat al conreu del cuc de seda per a abastir els velluters de València. Però el que més m'agrada de la història és el concepte del retorn la «restitució, devolució» però sobretot l'«acció de repetir una cosa, d'ocórrer de nou». La història i l'herència de la nostra cultura retornen cada 7 i 8 de setembre a Algemesí, en una festa que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però que no és immutable. Perquè el concepte de retornar comporta també donar —donar-nos— una nova oportunitat de fer millor les coses, d'integrar, de fer partícips, de fer allò que fem molt bé en la nostra terra: fer-nos sentir que estem a casa.

Compartir el artículo

stats