06 de septiembre de 2019
06.09.2019

La comoditat de la ele

06.09.2019 | 04:15
La comoditat de la ele

Hi ha poques lletres que donen tant de confort com la ele. Des de ben menut, la veia amb la forma d'una bona cadira. En algunes ocasions, escrivia en forma de butacó a aquella lateral alveolar sonora. Ara que l'he estudiada, estic content que provinga de la lletra lambda grega, símbol del laïcisme europeu i del moviment d'alliberament sexual. Puc dir, doncs, que la ele és una lletra que em resulta acollidora i em fa pensar en totes les situacions de la vida en les quals he estat còmode.

Al llarg dels anys m'he sentit bé, com si estiguera recolzat en una ele, en moments de l'etapa educativa. Trobe que el més gran fou quan el col·legi nacional Carrero Blanco es transformà en l'escola pública Lluís de Santàngel del Saler. Vaig descobrir el valencià, la llibertat i el consell escolar. Escoltí per primera volta a Lluís Miquel. Vaig saber del fotògraf Jarque per la seua filla major o de l'aparició del Diario de Valencia on estava Manuel Peñalver, pare del meu amic Jordi. Més tard, vingué la negror en passar a l'institut masculí Lluís Vives. Tot canvià el 1985 quan, amb l'amic Josep-Lluís Marín, arribí a aquell meravellós COU 8. Este grup encara es reunix, 30 anys després, amb els mestres Piedad Villena i Daniel Sala i coordinat pel professor Alejandro Valiño. Allí tenim des de polítics com Vicent Sarria, periodistes com Carlos Urrutia, lluitadores com Tere Clemente, historiadors de l'art com José I. Catalán i molts altres. Però sobretot hi ha bones persones que estan còmodes, com la ele, quan es troben cada any.

Ara que som adults, ja quasi madurs, no és tan fàcil trobar la part confortable de la vida que ens mostra la ele. Insistim massa a patir i a fer patir. Pel que fa a la nostra llengua, per exemple, els qui ens dediquem a l'ensenyament hem creat sensació de complex a aquelles persones parlants que sempre l'han emprada fins al punt d'incomodar-les a voltes. Els esforços considerables de l'AVL en incloure lèxic, morfologia verbal i construccions genuïnes són d'agrair. Però encara queda camí per a acabar des de l'administració i les universitats amb l'excessiva ortodòxia que no ajuda a potenciar l'ús social de la llengua. Tot i això estic segur que avançarem i que batalles plantejades per lo Rat Penat i altres, des d'una ortografia minoritària, desapareixeran.

A Estivella les dones, també s'han trobat incòmodes en tancar-se totes les terrasses dels bars. No poden fer-se este mes el seu café. Així que han decidit concentrar-se als bancs de la plaça de la Creu, per a estar còmodes com la ele i protestar.
En definitiva, busquem la comoditat que ens oferix la ele per a viure. No ens compliquem perquè no ens trobarem millor. La vida és massa curta per a malbaratar-la.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook