No som davant una cosa nova, des de fa temps hi ha gent a la que els cou escoltar altres llengues que no siguen el seu estimat castellà. Ara els atacs a les altres llengues de l’Estat ens arriben des del Sud i també de la mà dels mateixos de sempre. El passat mes de Juny la Junta d’Andalusia, PP i C’s, va topetar amb un problema, no podien aprobar els pressupostos pels 2020 sense el vot de VOX, el soci que tenen amagat en el fons d’un calaix, intentant aixi que els demés no ens assabentem que fan manetes i carantonyes amb l’extrema dreta. I les mesnades d’Abascal van aprofitar l’avinentesa per vendre el seu vot a canvi de que des de la Junta andalusa es perpetrés un atac contra les llengues d’Euzkadi, País Valencià, les Illes i, especialment, Catalunya. L’excusa fou l’immersió lingüistica a les escoles.
La Junta d’Andalusia ha aprobat, en els pressupostos, una partida de 100.000 euros exclusivament per subvencionar activitats i programes dels centres andalusos amb seu fora d’Andalusia. La veritat es que 100.000 euros dividits pels 370 centres andalusos censats fora d’aquelles terres no donen per fer moltes coses. Però ja han avisat que això tan sols es el principi i que any rera any aniran augmentant aquesta partida perprotegir , especialment, els andalusos de Catalunya «front a posicions limitadores que puguen arribar de la mà dels independentistes».
Ja sabiem que tant el PP com C’s son partidaris de la supremacia del castellà sobre la resta de llengues de l’Estat. Els «naranjistos» van ser creats tan sols per anar contra la immersió linguistica a Catalunya, i ara ja s’han escampat per tot arreu. I els faltava VOX per traure pit i continuar, allà on toquen poder, la seua creuada a favor del castellà. Al PP, al País Valencià, aquesta táctica de l’inventat enemic exterior els va anar molt bé durant 20 anys on tots els perills ens arribaven de més enllà del Cènia. Ara, Andalusia, que sembla no tenir problemes més greus que la defensa del «acervo cultural y lingüístico de los andaluces», amb aquesta burda excusa i acotant el cap davant les exigencies de l’extrema dreta llençara a les escombreries 100.000 euros que, segur, tenen molts més forats que tapar abans de dedicar-los a una lluita inútil i anticultural.
Al front de l’aplicació d’aquest programa ens trobem amb un vell conegut, Enric Millo, també conegut com el Barò de Fayri per les seues declaracions al Suprem afirmant que l’1-O la policia espanyola fou atacada en Catalunya llençant-los detergent a la porta dels colegis electorals perquè relliscaren i anaren per terra. Per dir aquesta mena de mentides i en premi pels seus serveis durant l’aplicació del 155 ha estat nomenat Secretari General d’Acció Exterior de la Junta andalusa.
Quan vas a un lloc diferent del teu naiximent l’habitual es integrar-te en la cultura, la llengua i els costums de la que es la teua nova terra, i això no vol dir que oblides d’on vens. Els «trillizos» de la Junta amb aquesta disposició el que volen es defensar la supremacia del castellà sobre la resta de llengues d’Espanya. I amaguen les seues intencions sota el paraigua de la defensa de la idiosincrasia andalusa.
Jo em quede amb els versos del meu paisà Miguel Hernández: «andaluces de Jaén, aceituneros altivos, de quién son esos olivos». Si les oliveres i les terres andaluses no foren propietat tan sols d’uns pocs els andalusos no hagueren tingut que fugir de la seva terra en busca de treball i una vida millor. Marinaleda i la seua lluita son l’exemple a seguir.
