He pogut visitar, ja a punt de la seua cloenda, l’exposició temporal «Galaicos» al Centre de la Beneficència del cap i casal, i, certament m’ha sorprès positivament. En aquesta visita he pogut apreciar la gran riquesa arqueològica de l’edat del ferro que existeix a «As Rias Baixas», o siga, en una part de Galícia, considerada com zona de transició entre la mediterrània i les terres de l’Atlàntic, per tant un territori de confluència de cultures. Com he dit, en tant que ciutadà no expert, l’exposició m’ha servit per apreciar un patrimoni bastant desconegut, un fet simple, que m’ ha conduit a una sèrie de consideracions que van més enllà del cas concret de l’arqueologia. Aleshores, pensant en les generacions que hem estat educats amb la visió del altiplà, resulta manifest que sabem poc de les altres cultures peninsulars, fins i tot, la gent que tenim un compromís amb la nostra identitat no hem fet l’esforç necessari per saber quelcom més dels altres pobles que formen part de l’estat.

Sovint ens lamentem com a tot erreu la visió que es té del nostre país, amb la denominació que és vulga, no fa més que repetir els topics a l’ ús. Per altra banda, per la gran majoria de nosaltres Galicia és un país de bells paisatges, d’ un clima amb menys calor que el nostre, i , poc més. Què saben de la seua història, de la cultura, o del seu sentiment com a poble? Fem turisme, o al millor dels casos viatgem, però poc s’ interessem per llegir quelcom, per assolir un relat diferent. Certament Galícia està a certa distància, així i tot, en la prehistòria, aquella gent tenia relacions amb les terres del Mediterrani, com he comprovat a l’exposició que he visitat.

Durant la meua trajectòria política, en ocasions he entrat en contacte amb el galleguisme, la principal preocupació era allò més immediat i aleshores no vaig passat del mínim, com és saber que va haver un tal Castelao, i que es celebra el Dia de la Pàtria Gallega, moment en el qual hi ha una gran manifestació amb una ofrena de flors al monument dedicat aquest personatge a Santiago, i això ho conec aram d’haver assistit com representant valencià a tal acte. Aquest és el meu cas, què podem dir del conjunt de la ciutadania? Molt bé, doncs, per iniciatives com ha estat l’exposició de referència, però, és evident que caldria fer molt més, puix, amb els anys que portem d’ autonomies tire a faltar una cultura més inclusiva, de la serien part les diferents realitats que conformen l’estat, de segur que això afavoriria les relacions, evitant topics i confrontacions.