Assistisc esbalaïda i escandalitzada al llegir la notícia de què la Facultat de Sociologia de la Universitat de A Coruña ha organitzat unes jornades sobre treball sexual, i jo em pregunte com és possible veure sense escandalitzar-se un fet així? Des de quan una Universitat Pública reforça la idea que la prostitució és un treball amb jornades com aquesta? De veritat que em deixa bocabadada aquesta iniciativa afavorint el negoci de la tracta i esclavitud sexual de dones. I amb diners públics!!
La prostitució és violència masclista contra les dones per tal de satisfer els desitjos sexuals dels homes. Tornem a parlar de desitjos i no de drets. Els drets els són arrabassats a les dones captades en zones econòmicament vulnerables arreu del món per tal d'explotar-les sexualment i guanyar diners amb els seus cossos. Dones desproveïdes de tot i obligades a treballar hores i hores deixant-se penetrar per tots els orificis del cos per tal de guanyar més diners per al proxeneta de torn.
La prostitució és una de les formes d'esclavitud del segle XXI i ho ha estat al llarg de la història encara que es vulga disfressar d'altra cosa. Parlar de prostitució no és parlar de glamur ni de luxes. Parlar de prostitució és parlar d'humiliació cap a les dones prostituïdes, de dolor, de solitud, d'anul·lació de la personalitat per tal de poder sobreviure, etc.
Portar a les aules universitàries un debat sobre la prostitució és obrir les portes a les màfies i xarxes criminals que es mouen en aquest món per mostrar-los un nou nínxol de negoci per on expandir-se. I insistisc, amb diners públics.L'abolició de la prostitució segons el model nòrdic, segurament no acabaria amb aquest tipus de violència masclista tan específic que obté els seus abundants beneficis d'explotar sexualment a les dones, però segurament reduiria en molt el nombre de dones que són tractades com a esclaves sexuals al servei d'un patriarcat ferotgement capitalista que les utilitza com a matèria primera dels seus negocis il·lícits.
Homes com Boadella que justifica les agressions sexuals presumptament comeses per Plácido Domingo o com Espinosa de los Monteros exclamant tan ricament que les criatures moren assassinades a mans de les dones, són models als quals segurament els agradaria que la prostitució es legalitzara per tal de continuar consumint dones sense cap contradicció ni màcula de culpa. Sense tindre en compte que les dones són éssers humans amb drets propis i què, molt possiblement, no els desitgen. Però ells, a cop de bitllets, creuen que ho poden comprar tot.
No podem construir societats lliures, justes i equitatives sobre la base de l'explotació sexual de les dones. Insistisc que són éssers humans amb drets humans propis. Drets que són calcigats cada vegada que un home paga per sotmetre-la als seus desitjos sense que importen per a res els d'ella.
Necessitem polítiques actives que ajuden a les dones a eixir de la sordidesa del món de la prostitució. Polítiques que els ajuden a reconstruir-se sobre la base de la dignitat humana que en algun moment els prostituïdors els van traure o almenys segur que ho van intentar.
Elles ho necessiten. Però nosaltres també.
