El número 13 de la revista Scripta (www.uv.es/SCRIPTA) de la Universitat de València -que tinc l'honor de dirigir i potser per això se'm considerarà part interessada- va publicar fa uns mesos un dossier monogràfic ben atractiu i del tot accessible on line als qui tenen curiositat per conéixer més del passat i, en concret, de certs aspectes quotidians que sovint no podem trobar en les històries a l'ús. I si esmente aquest aplec d'estudis ara és perquè trobe que els temes tractats allà tenen un alt nivell de novetat, és a dir, són treballs basats en aspectes que majoritàriament han estat poc tractats en la nostra historiografia o no des del punt de vista en què els investigadors actuals els poden veure.
De fet, en aquest grapat d'articles coordinat per Josep Capdeferro (UOC) porta per títol «Basat en fets reals: processos i (in)cultura» i conté articles tan interessants com un estudi sobre els insults masculins a la València baixmedieval, de Guillermo López Juan, un estudi sobre tres casos de bestialisme en els segles XVI i XVIII, analitzats per Jacob Mompó, a més de l'estudi monogràfic del bruixot Felicià Piquer (1669-1673), que és rescatat de l'oblit per Albert Toldrà. A més, Àlex Llinares fa una aproximació a alguns casos de bigàmia femenina en terres valencianes, durant l'edat moderna i, encara, el projecte terradebruixes s'acosta a la bruixeria andorrana i ens el mostra de la mà de Pau Castell Granados. tres treball més, sobre processos -en aquest cas, més institucionals- del ja esmentat Capdeferro en col·laboració amb Adrià San Miguel, de Ricard Torra i de Maria Dolores Hernández-Fernández, sobre Catalunya i l'antic regne de València, completen el monogràfic que, com ja he dit, ens fa descobrir qüestions i aspectes de la vida de cada dia en les nostres terres, a través, sobretot, de la literatura processal, és a dir, dels documents administratius que generaren la Inquisició o de les diferents instàncies de la justícia.
La veu del passat -vull dir, el testimoni directe del passat, de les persones d'una altra època- soveint se'ns escapa. Els filtres, de vegades, en són massa. Qui escriu -noble, capellà, frare, escrivà d'una institució, notari, metge, etc.- tendeix a ocultar la realitat quan fa novel·les i, més encara, si escriu poesia. Però si es tracta d'informes que han d'anar a instàncies que administren justícia, solen tenir menys filtres, solen ser més crus. Per això tenen més valor per descobrir realitats. D'això, en definitiva, va aquest dossier de Scripta.
