Una vegada conegut que el 10 de novembre anirem a eleccions generals, comence a observar alguns símptomes que indiquen que igual les generals no són les úniques eleccions en les quals haurem de dipositar la papereta. I dic açò perquè observe algunes coses al Govern Valencià que indiquen una falta de sintonia entre els tres partits que conformen el Botànic II, sobretot entre el PSPV i Compromís.
Primer va ser el repartiment de les responsabilitats que va comportar algun desajust per l'entrada d'Unides-Podem al Consell, amb tot el que això significa de moviments i de cessions de responsabilitats. Recordem que el Pacte se signà a Alacant després de la investidura de Ximo Puig i que va ser el mateix matí de la investidura quan el mateix Puig va convidar a un café a Mònica Oltra per Compromís i a Rubén Pérez per Unides-Podem per a desbloquejar la investidura. I amb més cessions de Compromís que del PSPV es va aplegar a l'acord.
El segon escull on també es van visibilitzar desavinences, va ser amb el tema de la taxa turística on eren Compromís i Unides-Podem els partits que la volien implantar i Ximo Puig va dir que no formava part de l'acord programàtic del Botànic II i de moment s'ha quedat aparcada.
Tampoc podem oblidar que quan es governa en coalició el segon i tercer nivell del govern s'ha de pactar per tal que tots els partits sàpien el que s'està fent a totes les àrees del Govern i a totes les Conselleries. Ací també van haver-hi els seus més i menys. Al final, la negociació i la voluntat de caminar junts i tancar-li el pas de les tres dretes va poder més i es van aplegar a acords. I vull pensar que a alguns alts càrrecs de l'anterior legislatura ja els han confirmat als seus llocs perquè fa poc encara no ho estaven amb la considerable incertesa que per a aquests responsables podria comportar.
I per acabar-ho de rematar, la conseqüència més directa de la falta de govern a l'Estat Espanyol és l'absència de Pressupostos Generals de l'Estat que, com ja deia fa unes setmanes ofega a les administracions autonòmiques i municipals. I si sumem la infrafinanciació tradicional del nostre territori i que les partides pressupostàries que devien aplegar des de Madrid no apleguen ens trobem amb la situació de haver de fer «ajustos pressupostaris». O, cosa que és el mateix, nous retalls de serveis a la ciutadania. Si el PP parlava de «reformes» hui es parla «d'ajustos pressupostaris» que en realitat són dos eufemismes per dir que retallaran serveis i prestacions a la ciutadania i, possiblement també drets laborals al personal públic, tot i que diuen que no ho van a fer. I tots aquests «ajustos» també s'han de negociar entre els tres partits i, segurament, cap d'ells voldrà que se li toquen les seues ja ajustades partides pressupostàries, per tant, pot ser, de nou focus de conflicte.
Per si l'ambient no estava suficientment enrarit, el conseller d'Educació, Marzà es va quedar d'allò més a gust afirmant que: «Sánchez està sent deslleial i ara ens va pitjor que amb el PP» i va deslligar les ires del PSPV. Sonen o no sonen campanades de noves eleccions autonòmiques? Espere que el temps no em done la raó i aquest govern siga estable, però els símptomes podrien estar dient que és un govern malalt.
