Anem a unes noves eleccions generals. I ens fem la pregunta: Per què? Des de la moció de censura a Mariano Rajoy, el president en funcions Pedro Sánchez ha tingut una majoria parlamentària suficient per a completar una legislatura de reformes en clau progressista. En efecte, les tres dretes de la foto de Colón, sumen poc més d'11 milions de vots és a dir, 150 escons al Congrés. La resta, quasi 14 milions de ciutadans, representats en 200 escons (123 el grup socialista i majoria absoluta al Senat). Sánchez ha sigut incapaç de concretar una investidura per fer un govern en consonància amb el que hi ha a diverses comunitats autònomes, com la nostra, estable i eficaç com a Portugal i a d'altres països d'Europa. És molt preocupant que s'haja demanat la confiança per exercir el poder i no sobre un programa a desenvolupar amb el pertinent control parlamentari. S'ha dibuixat un escenari personalista, de govern plenipotent i presidencialista lleig, que sembla negar el paper del Congrés i Senat com impulsors de la legislació i del control de l'executiu.

I ara què? En el marc del context actual, des del valencianisme polític hem d'actuar amb intel·ligència, tal com ho hem fet des de fa anys amb un suport popular creixent. Hem estat propositius en la recerca d'acords, però ara cal anar més lluny. Els partits i coalicions només són instruments per transformar la realitat, eines al servei de projectes col·lectius i agrupacions d'electors amb interessos comuns. Sempre he estat partidari de cooperar amb altres per a sumar amb els qui compartim valors i objectius. Ara s'ha de respondre al cabreig sideral amb una proposta racional, no amb una sopa de sigles sinó amb una resposta viable i eficaç per a la majoria de valencianes i valencians. Tampoc podem emprar la campanya per resoldre qui és el culpable de la situació creada ni ajudar a la redacció d'un relat que no ens interessa gens. El nostre relat és la mobilització màxima de progressistes valencians per aconseguir representants decisius en una futura majoria parlamentària per decidir i fiscalitzar l'acció d'un govern que ens ha d'ajudar.

Les noves eleccions són una bona oportunitat per intentar la conformació d'un grup parlamentari on les polítiques que necessitem siguen una de les prioritats a defensar. Des d'un model de finançament que faça sostenible la nostra autonomia política fins a generar un debat sobre les propostes de la Unió Europea per als estats empobrits del sud. Segurament la por a eixe debat ha impedit la presència d'un govern de coalició i és un senyal preocupant de claudicació semblant a la protagonitzada per Zapatero a 2010, allò que va portar fortes retallades socials i la caiguda del seu govern a novembre de 2011. Alguns símptomes d'austericidi o retall de despesa que ja mostra la ministra Montero i que no podem acceptar.

Cal bastir una opció electoral valenciana que represente un espai polític ampli i que puga cooperar amb altres a l'Estat. Valenciana perquè en la seua formulació ha de permetre la conformació d'un grup de diputats i diputades valencianes que ens facen visibles a Madrid. Una opció veritablement progressista que abaste les persones defraudades amb els responsables de no haver estat capaços de conformar un govern. Una opció de tots i de ningú, capaç d'assolir un grup parlamentari que siga útil per dur endavant una potent agenda valenciana i col·labore amb la implementació de polítiques de socials avançades.

Cal bastir una opció que mobilitze i il·lusione, que coopere amb altres grups a l'Estat, que tinga autonomia per proposar en nom dels ciutadans que representa i que per damunt de tot, que vulga influir en favor de les valencianes i valencians. En això estem.