Motivat per l'aldarull polític actual, i pel fracàs del que hem viscut, he somiat una alternativa en positiu, en clau ibèrica. Una veu m'ha dit: ¿Per què no Ibèria? Gairebé ningú no parla d'aquesta hipòtesi política imaginada d'antic i no mai assajada recentment, ni tan sols seriosament reflexionada. ¿És possible plantejar Ibèria dins d'Europa? ¿És possible imaginar solucions de futur en un moment polític tan rebolicat i trist com el que vivim? ¿És imaginable una política capaç de resoldre el distanciament secular entre una Portugal invisible, una Espanya unionista, una Euskadi distant, una Catalunya frustrada i unes perifèries provincianes calladament sucursalistes? ¿No hi ha ningú en la política espanyola que vullga un futur compartible en pau?
Qui sap si una federació ibèrica no podria garantir una política i una civilitat plurals, un plurilingüisme respectuós, una administració assenyada, i no cap monopoli cortesà, oligàrquic, onanista i centralista. Qui sap si això no podria resoldre la demanda civil de les perifèries, i evitar una ruptura traumàtica entre les Espanyes! Una política així sumaria Portugal a un futur compartit, i això de segur que sorprendria i interessaria al conjunt d'Europa. Una Ibèria fraternalment estructurada representaria la voluntat dels pobles de la península de viure junts formant part d'Europa. La idea, així plantejada, podria veure's com un projecte capaç d'atraure les parts i els partits en conflicte permanent, i tindria una lectura de futur estimulant en la joventut, necessitada d'esperances civils que sapien i puguen fer reals projectes tinguts per impossibles.
¿Pot ser factible una Ibèria agermanada? Jo llance la idea com a projecte alternatiu, perquè sempre he estat més favorable a imaginar en positiu la vida. Soc d'aquells als quals motiva i activa més fer que no desfer, construir que no destruir, compartir que no competir, que estima l'abraçada i no la baralla. ¿No seria estimulant una alternativa iberista? En ella cabria Catalunya en companyia d'Espanya, de Portugal i d'Euskadi; cabrien les anomalies civils i lingüístiques que són Galícia, el País Valencià i les Illes Balears i ens trobaríem tots fent més Europa, més essent part d'Europa, harmonitzats per compartir uns horitzons mediterranis i uns d'atlàntics. ¿És possible enraonar una Ibèria així? ¿Pot fer-se realitat aquest fraternal somni col·lectiu? ¿Hi ha voluntat de reflexionar sobre la germanor ibèrica? Pot semblar un somni irrealitzable, però jo, tanmateix, el vull continuar somiant. Perquè m'agrada l'alternativa d'aquesta bella utopia on cadascú puga tindre sa casa i entre tots pugam conviure en harmonia.
