Des del moment que Pedro Sánchez disparà el tret d'eixida de la cursa electoral tots els partits van posar en marxa la campanya. I, una vegada més, la vaca que cal munyir per aconseguir vots a Espanya es Catalunya. Atacar, encara que siga amb mentides, la política catalana es la millor manera, pels partits que es denominen constitucionalistes, d'anar omplint el sarró amb els vots d'una ciutadania, moltes vegades desinformada, que es el mateix que informar-se tan sols pels programes, especialment matinals, de Tele 5 i Antena 3. Les tertúlies de Susana Griso i Ana Rosa Quintana son el millor altaveu al servei de la dreta extrema i l'extrema dreta per escampar l'estratègia de la tensió.

Les darreres setmanes Pedro Sánchez amenaça la política catalana amb el 155, Rajoy ja va fer us d'aquesta prerrogativa constitucional i el líder socialdemòcrata considera que ell no pot ser menys que el PP, i més quan veu que les enquestes no son tan favorables com el seu gurúde capçalera li havia pronosticat. Ens hi ha arrastrat a unes eleccions on, es molt possible, que tot quede com ara, o pitjor. I per salvar els mobles de Moncloa, també Pedro Sánchez ha d'emparar-se en l'estratègia de la tensió i la por.

La setmana passada 500 guàrdies civils, i un helicòpter, tornaren a posar en boca de molts aquella cançó de Maria del Mar Bonet on es demana «què volen aquesta gent que truca de matinada». De matinada i trencant portes van entrar en diverses cases en busca de suposats perillosos terroristes. Portes esbotzades , nens en calçotets trets violentament del llit i a terra, al costat del pare, amenaçats per armes llargues de la Guàrdia Civil. Videos, interessadament filtrats a la premsa, trencant el secret del sumari, d'un magatzem on la colla festera dels Diables guardava part del material que fan servir en el Correfocs. Un esgraó més en l'estratègia de la tensió.

Una pota més al servei d'aquesta estratègia de la tensió la trobem en l'anomenada «Brigada Aranzadi». Com deia l'anterior Ministre d'Interior, Fernández Diaz, «esto la fiscalia te lo arregla». I el mateix fiscal que fa temps va acusar de terrorisme i rebel·lió a Tamara Carrasco, ha estat ara darrera d'aquesta operació «Judes». Mesos després de la seva detenció van ser retirats aquests càrrecs contra ella, que encara va estar un any sense poder eixir del seu poble per culpa d'una justicia injusta. La senyora Cunillera, delegada del Govern a Catalunya, va dir que el que s'havien fet eren unes detencions «preventives», una figura jurídica i penal que sols usen les dictadures. Una vegada més l'estratègia de la por i la tensió.

Arran d'aquestes detencions la dreta extrema i l'extrema dreta van escampar allà on els volien escoltar que els detinguts tenien armes i, fins i tot, goma-2, enverinant l'opinió pública espanyola amb l'inestimable ajuda de la «Brunete Mediàtica». I des del partit de la rosa marcida i el puny obert , antigament socialista i obrer, en lloc de preocupar-se per netejar les clavegueres de l'Estat, que, pel que sembla son els que manen per damunt del Govern, es demana que el President Torra condemne uns actes terroristes que mai s'han produït.

La cirereta de l'estratègia de la tensió l'han posada dues actuacions miserables de C's, més pròpies d'un after de matinada que del Parlament de Catalunya. C's que una vegada abandonà els escons per no condemnar el franquisme ara té la barra de parlar de cop d'Estat del sobiranisme.

Davant tota aquesta estratègia el sobiranisme, ha de fer seua la dita d'Horaci Aequam memento rebus la arduis servare mentem («En els casos difícils, mirà de conservar l'esperit serè»).